Si plores perquè has perdut el Sol...

Foto: Clara Esquena i Freixas.  Després d'haver assistit a la colossal manifestació de cloenda de les Marxes per la Llibertat a Barcelona, em disposava a tornar cap a l'autobús de l'ANC de Palamós, aparcat a l'Estació del Nord. Per arribar-hi des de Plaça Catalunya, havia de passar per Urquinaona i allà em vaig topar, sense pretendre-ho, perquè aquestes situacions m'espanten, amb els aldarulls que acabaven de començar i culminarien amb una desoladora batalla campal, molt ben documentada per aquells professionals que van optar per quedar-se al peu del canó, malgrat que patien un elevat risc de sofrir detencions arbitràries, cops de porra, impactes amb bales de goma, intimidacions de grups nazis, atropellaments o atacs amb gasos lacrimògens. Darrerament, les nits a Barcelona ofereixen un ampli ventall de possibilitats.  Eren quarts de set de la tarda. Hi havia una riuada de gent, Via Laietana avall (a la imatge); l'ambient no semblava especialme

Una de les espectaculars imatges de l'aeroport del Prat, «inundat» pel « Tsunami Democràtic », el dia de la sentència als presos polítics catalans. Foto extreta de @HiginiaRoig. Quatre senzilles paraules per posar en valor la increïble proposta del «Tsunami Democràtic» que representa un salt qualitatiu en relació a les estratègies de resistència i reivindicació que s'havien tirat endavant fins ara a Catalunya. Algunes persones, quan se'n va fer la presentació, hi van reaccionar amb notable escepticisme, el qual és humanament comprensible després dels dos anys de desenganys, reculades i paràlisis que portàvem a l'esquena. Jo m'imaginava que estaria impecablement organitzat -com les mobilitzacions promogudes per l'ANC, per exemple- però no esperava una marea  desbordant de determinació i fermesa com la que s'ha viscut a l'aeroport, sincerament. En aquests moments, considero que toca treure's el barret, malgrat que no sapiguem com avançarem a