Un malson irrepetible
Foto: Marta Pérez (Efe) Després de la tragèdia ocorreguda a l’Institut Joan Fuster de Barcelona -a la imatge, flors i espelmes davant del centre, en record al company assassinat- no podem romandre impassibles i en silenci, sense reflexionar seriosament sobre la violència que es pateix en l’entorn escolar. És una pena que ens desvetllem d’una manera tan brutal però, tanmateix, hem de mantenir-nos desperts. Les autoritats competents i els seus subalterns als mitjans han posat molt d’èmfasi en remarcar que es tracta d’un cas excepcional, fruit d’un brot psicòtic. Crec que aquesta és una afirmació gratuïta, en la mesura que les profundes transformacions socials derivades de l’austericidi erosionen o directament aniquilen uns recursos assistencials que deixen a milers de persones sense una xarxa de protecció bàsica. Aquesta paulatina degradació no facilita precisament la prevenció d’episodis com el que el passat 20 d’abril va segar salvatgement la vida d’Abel Martínez, un mestre v