Artur Mas i les 'males companyies'


El ventilador s'ha posat altre cop en moviment i ha esquitxat l'independent Boi Ruiz, el nou Conseller de Salut


Expresso d'entrada que el panorama que es presenta a Catalunya em resulta un xic més esperançador que el que s'albirava amb el darrer tripartit. Espero no pecar d'ingenuïtat i que la política ens doni alguna petita alegria, ni que sigui per variar. Això no obstant, si hagués de fer una valoració d'aquest Govern dels millors, confegit per Artur Mas, com altres companys blogaires, hi trobaria unes quantes objeccions. Tres, concretament. Entre totes elles, em detindré en el nou Conseller de Salut, Boi Ruiz, un home de llarga trajectòria en diversos càrrecs vinculats al món hospitalari i que va ser condecorat amb la Creu de Sant Jordi -un guardó que, lamentablement, comença a perdre qualsevol rastre de prestigi-. No ha passat ni un dia, d'ençà de la formació del nou Govern i ja s'ha engegat el ventilador. En matèria de corrupció, si hi ha alguna cosa que distingeix una democràcia -encara que precària- d'una dictadura, és precisament això, el funcionament del ventilador. Els suborns, les comissions o el nepotisme ja no queden en l'àmbit ombrívol del secretisme sinó que afloren a la superfície i, d'una manera o altra, passen factura als diferents executius.
E-notícies ha tret del calaix un afer de l'any 2003, sobre la presumpta implicació de Ruiz en un frau de 460.000 € i el posterior arxivament del cas per part del jutge. No tenim cap certesa, doncs, que Boi Ruiz sigui culpable o innocent dels esmentats desviaments de fons públics, que ara es recuperen mediàticament. Vet aquí que entrem en un terreny realment inquietant, que recorda Kauth (1999), expert en psicologia política. Com que la corrupció és abundant, estructural i gaudeix d'àmplia impunitat -ben pocs sospitosos s'asseuen davant d'un jutge i assumeixen les conseqüències dels seus actes, ja sigui entrant a la presó o retornant els diners robats-, s'estén per la població la creença que, en no haver-hi sentències fermes, tampoc existeixen els innocents. A casa nostra, tenim ben frescos a la memòria els tebis resultats judicials dels casos Palau, Pretòria o Gürtel. D'aquesta manera, es tomba el vell precepte del Dret Romà, segons el qual, davant del dubte, el reu no és culpable. En conseqüència, una àmplia capa de sospita s'estén per tots els representants polítics, susceptibles de quedar englobats en l'etiqueta de lladres o delinqüents. Aquest fet, dóna peu al desencís i les solucions demagògiques, que és ben fàcil descobrir en segons quines cadenes minoritàries de la TDT, per exemple. O en propostes polítiques antidemocràtiques, que poden agafar més volada en èpoques de crisi econòmica. Per concloure, sigui quina sigui la implicació de Boi Ruiz en el cas que ens ocupa, podria ser perfectament que la seva presència en el nou equip de Govern de la Generalitat, passés factura al president. Penso que faria bé de tenir-ho en compte.


Comentaris

Miquel Saumell ha dit…
Hola Clara,
No conec de res al Sr. Ruiz però que ara, precisament ara, el Rius d’e-notícies hagi tret la pols a aquesta notícia de fa set anys em resulta molt sorprenent i d’una mala baba increïble. També em sorprèn que tu diguis que “No tenim cap certesa, doncs, que Boi Ruiz sigui culpable o innocent dels esmentats desviaments de fons públics...”, quan tu saps perfectament que si parlem de certeses absolutes no en tenim cap de res. Però si parlem d’aquest assumpte en concret i donem per bo el nostre sistema judicial, que admeto que potser és demanar massa, jo almenys tinc la certesa que el Sr. Ruiz és innocent. En una democràcia tothom és innocent mentre no es demostri que és culpable.
Dit això, comparteixo la teva valoració sobre la Creu de Sant Jordi.
Bon any!
Miquel, discrepo amablement. Ara, precisament ara, treuen aquesta notícia perquè el senyor Ruiz ha estat escollit com a Conseller de Salut i Artur Mas va dir específicament que vetllaria per la màxima honradesa dels membres del Govern. Com diuen els experts en corrupció, quan hi ha tants indicis de malversació de fons i poques sentències fermes, s'estén per la població la creença que la justícia no funciona i tendim a posar a tothom dins del mateix sac. Boi Ruiz hauria de considerar-se innocent fins que no es demostrés el contrari però, lamentablement, hi haurà molta gent que no ho considerarà així i això pot passar factura a l'exectiu. És l'única cosa que pretenia transmetre amb aquest missatge. Si més no, coincidim amb la Creu de Sant Jordi. Feliç entrada d'any!
Miquel Saumell ha dit…
Bé, Clara, respecto més amablement encara el teu punt de vista com no podria ser d’altra manera, però em reconeixeràs que això de deixar una mica de banda un dels puntals del sistema democràtic, és a dir, la presumpció d’innocència, i substituir-lo com tu mig insinues per una suposada "creença" de la població, allò que "considera" la gent, etc., i a partir d’aquí treure’n conclusions d’una suposada manca d’honradesa del conseller és agafar un camí que, com a mínim, podríem titllar de molt perillós, un camí que no voldria pas que un dia m’apliquessin a mi, ni a tu, ni a ningú del nostre entorn. Aquesta "justícia popular" basada en les creences de la gent i no amb les resolucions judicials em fa pensar en països que encara no gaudeixen d’un sistema democràtic mínimament homologable, on segurament tu i jo ni tan sols podrien debatre públicament un tema com aquest.
Espero que et milloris, i que el 2011 sigui un bon any per tothom.
Val la pena llegir atentament la informació. On van anar a parar els 460.000€? Qui els ha retornat? Qui ha assumit la responsabilitat que els diners no anessin destinats als cursos de formació? A mi no em va quedar clar però potser és que no hi entenc prou de dret ni de política. Quants casos de corrupció es tanquen sense anar al fons de la qüestió? Evidentment, jo no sóc gens partidària d'aquesta 'justícia popular' però, ens agradi o no, és el sentiment que té molta gent del carrer. Si en un simple Ajuntament o Diputació i ha milers de coses que fan una pudor infernal (i la majoria queden impunes) què no hem de pensar a nivell autonòmic o estatal? El tema de la corrupció em sembla preocupant i no penso que un polític que hagi tingut conflictes d'aquest tipus sigui un bon fitxatge, en aquest moment. Per altra banda, és una persona que no gaudeix de massa simpaties en el sector hospitalari i que ha tingut algunes idees de bomber (com fer pagar els àpats als hosptitals) que no han estat gens ben rebudes:


http://www.catalunyapress.cat/es/notices/2010/12/metges_de_catalunya_acusa_a_boi_ruiz_de_practicar_la_hostilidad_contra_los_facultativos_40014.php

http://www.ara.cat/politica/PERFIL-Boi-Ruiz-conseller-hospitals_0_397760684.html


¿És Boi Ruiz un candidat ideal per a formar part del 'Govern dels Millors'? Jo penso que no però entenc que hi haurà gent que el considerarà un bon partit. Tampoc em vull acarnissar amb aquest Conseller, en definitiva, hem de deixar que faci la seva feina, al final potser serà prou bona i tot això que hem parlat quedarà en no res. Només pretenia oferir un apunt per a la reflexió, en cap cas, entrar en temes de 'judicis paral·lels. En fi, no discutirem més perquè tenim punts de vista ben diferents. Bon any 2011!

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia