El problema és l'escopeta?

Per a obtenir un permís d'armes a Catalunya, només cal superar una breu prova psicològica

No es pot negar que a Olot estan de pega. Alguns mitjans han repassat amb delectació morbosa tota la llista de calamitats que han sotraguejat la ciutat, en els darrers anys. El segrest de la farmacèutica, els crims del zelador de La Caritat i, finalment, l'assassinat a sang freda de quatre persones, que ens ha commocionat recentment. Seria injust estigmatitzar, cercar en aquesta localitat components específics de violència, simplement, els ha tocat la macabra loteria. Dit això, no està de més advertir de la simplicitat d'alguns enfocs sensacionalistes, que no aprofundeixen en absolut en el context psicosocial en el qual s'han donat els actes venjatius. No es poden fer hipòtesis definitives, és complicat analitzar els fenòmens violents, però sí que sabem sobradament que hi ha contextos que els afavoreixen més que d'altres. Ens podem aventurar perfectament a fer algunes observacions al respecte, sense cap ànim de pontificar. Malgrat totes les diferències, recordo aquell fragment de Bowling for Columbine, del controvertit Michael Moore, en el qual s'intentava analitzar la diferència entre Canadà i els Estats Units, a propòsit del conegut assassinat múltiple en un institut nord-americà. Tot i que el director ofereix una visió indubtablement demagògica als documentals, tampoc es pot negar que la seva popularitat ha contribuït a difondre la part més obscura de la primera potència mundial. En l'era de la globalització, no n'estem pas tan al marge, ben al contrari. Tenim tropes a l'Afganistan, en un enfrontament bèl·lic enverinat, del qual en coneixem ben poca cosa -tot i les filtracions de Wikileaks-. La seva tesi per explicar la diferència entre els dos països veïns, amb índexs de criminalitat radicalment diferents, no era pas la taxa de tinença d'armes, perquè se situava si fa no fa en els mateixos nivells, sinó el discurs de la por injectat insidiosament als ciutadans a través dels mitjans de comunicació, així com unes precàries polítiques socials, la desigualtat entre rics i pobres, la segregació racial o la tendència a solucionar els conflictes per la via de la violència. En una entrevista al programa Àgora, el professor David L. Altheide, expert en el discurs de la por als Estats Units, confirmava parcialment els raonaments de Moore. Tornem a Olot, perquè aquest país també té una malaurda tradició en la crònica negra. Un dels factors explicatius del drama ha estat la laxitud de les proves per a obtenir el permís d'armes. No seré jo qui defensi que no s'haurien d'endurir, penso que quants més filtres hi hagués, millor. Ara bé, no podem quedar-nos només en aquest punt i oblidar el que ha passat, com si fos un fet merament accidental i formés part natural de qualsevol societat. Tenim un crisi econòmica al damunt, un Govern que no resol de manera efectiva la situació i uns mitjans de comunicació que tampoc contribueixen a generar un clima de tranquil·litat ciutadana. En aquest context, és més fàcil optar per la via dràstica i abandonar el recurs del diàleg o la justícia, que a tants ciutadans els comencen a semblar infructuosos. Un dels fets que més em va intranquil·litzar, va ser llegir en alguns fòrums com els actes criminals de Pere Puig eren justificats per alguns comentaristes. Ho deixo aquí.