El cas Guti o què no s'hauria de fer amb un conductor borratxo

Guti, borratxo, després de l'accident. Foto: Suleyman Kaya.

Ha passat només un dia i és tristament famosa la borratxera de Guti, jugador del Besiktas, que apareix a gairebé tots els diaris del país, amb un aspecte deplorable. Sé que molta gent es peta de riure amb aquest noi -deu ser, en part, pel seu clon del Crackòvia- però jo ja no li trobo cap mena de gràcia, segurament perquè només percebo la part fosca de l'assumpte. Miro la imatge i veig un esportista brillant en franca decadència, res més que això. La hilaritat que desperta la seva cara desencaixada em recorda l'escassa consciència dels riscos que comporta barrejar l'alcohol amb el volant, per desgràcia de possibles víctimes col·laterals. Penso en el conductor drogat, que va matar vuit ciclistes a Itàlia, el passat 4 de desembre. Em remeto també al cas recent de Jesús Neira o a la fatxenderia de José María Aznar, un anàrquic que vol anar pel seu compte, a l'hora de beure vi i llançar-se a la carretera. Per altres qüestions, ja sabem que són força més conservadors. En resum, abunden els bons exemples. Pels qui no se n'hagin assabentat, l'exmadridista quintuplicava la taxa d'alcoholèmia permesa, quan la policia turca el va aturar després d'haver xocat amb un autobús, mentre conduïa contra direcció amb el seu Range Rover. Poca broma, amb l'estrelleta de la nit. Malgrat la gravetat de la infracció, els resultats han estat més light que les begudes que devia ingerir. Una sanció administrativa, 277€ de multa i cap a casa. Per compensar el mal tràngol, encara compta amb la solidaritat del seu club, que espera la ràpida recuperació del jugador i celebra que l'accident no hagi tingut conseqüències futbolístiques. No hi ha res com dir-se José María Gutiérrez. Per a la resta de mortals, un avís d'última hora. Un informe encarregat per la Conselleria de Justícia assenyala la necessitat de crear programes específics, per tal de millorar els resultats dels cursos als quals es veuen obligats a assistir els condemnats per conduir sota els efectes de l'alcohol. La majoria de persones sancionades en matèria de trànsit, ho són per aquest motiu; una bona part no són bevedors ocasionals sinó que pateixen una addicció, per la qual cosa es fa necessari un diagnòstic previ. Caldria que s'apliquessin mesures més ajustades a les característiques de l'infractor i es previndria millor el risc de recaigudes. Malauradament, no serà el cas de Guti, a qui molts continuaran rient la gràcia... Pim Pam, Pim Pam, copas vienen, copas van...