L'autèntic interès per l'altre
Després d'un celebrat primer capítol, a casa de Teresa Gimpera, avui ens retrobarem amb Albert Om, en aquesta ocasió, a casa d'Andreu Buenafuente. D'entrada, semblava que El convidat, no havia d'oferir res novedós. Tothom evocava aquella incipient entrada a la vida dels personatges coneguts -derivada en despietada carnisseria- que va ser la Casa dels Famosos, conduïda per Julià Peiró. Eren uns temps en els quals es tractava d'afalagar el protagonista i que aquest pogués mostrar la seva vivenda i explicar quatre banalitats. Semblava, com deia, que viuríem un simple retorn al passat. Es tractava, a més a més, de les mateixes cares de sempre. Era de preveure una repetició tronada i endogàmica. Però va resultar que no. Tant el públic com la crítica televisiva han aplaudit aquesta reinvenció del gènere, enfocat amb intel·ligència i sensibilitat, que ha fet possible l'impossible. O sigui, viure emocions sinceres i agradables, al costat d'una celebrity. Teresa Gimpera va mostrar el seu costat més humà i quotidià, de tal manera que semblava que estéssim en presència d'una autèntica desconeguda. Per no redundar en els aspectes emotius que ja s'han destacat, apuntaré una de les moltes lliçons magistrals de la musa del Bocaccio. En un moment que revisaven fotografies, Gimpera va recordar l'època del destape, en la qual va treballar amb nombrosos representants de la caspa actoral hispànica. Acostumada com estava a tanta grolleria, la coneixença de l'actor nord-americà Craig Hill, la seva parella durant molts anys, va ser una autèntica descoberta romàntica. Un home educat i respectuós, amb el qual va tenir diverses anades i vingudes i encara comparteix la vida. El convidat i l'amfitriona també van anar a fer una copa i, mentre que ella va anar a dormir aviat, Albert Om es va quedar fins a les tantes de la matinada, conversant amb diverses aus nocturnes. En aquest punt, vàrem descobrir el desencís i l'escepticisme crònic al qual et pot conduir la gresca discotequera, administrada en dosis excessives. I va desaparèixer qualsevol rastre de glamur. Qui ens va robar, doncs, l'autèntic interès per l'altre?
Comentaris