Tres anys i vuit mesos de presó

Després del partit del Barça contra el Chelsea, es van originar els habituals disturbis a Canaletes

Deixo constància d'entrada que sóc una ferma partidària que les accions violentes tinguin una resposta judicial, ràpida i concreta. Contundent, fins i tot. Sense límits legals seria impossible una convivència mínimament pacífica i respectuosa entre els ciutadans. També em considero defensora dels cossos policials, tan sovint desprestigiats per unes polítiques errònies i maldestres. Suposo que tots coneixem professionals que treballen amb gran responsabilitat, moltes vegades arriscant la seva integritat física i salut mental. Malgrat que pugui semblar una contradicció, he llegit amb inquietud la notícia sobre la sentència exemplar i sense precedents a l'Albert i en Cristian, dos joves que van alterar l'ordre públic en la celebració de l'arribada del Barça a la final de la Champions. Tres anys i vuit mesos de presó, que no són en ferm i la família podrà recórrer. No pretenc, ni molt menys, que els actes vandàlics quedin impunes però em qüestiono si no és una sentència desproporcionada i si ells són els únics responsables dels greus aldarulls que es repeteixen de manera preocupant a la ciutat, en el marc de les celebracions esportives. Són suficients les mesures preventives? Hi tenen alguna responsabilitat determinats agents mediàtics, que es dediquen a escalfar els ànims abans, durant i després dels partits? Per altra banda, cal posar de manifest que els abusos i la violència no es donen només en una sola direcció. Recordem la part que toca als Mossos, en altres celebracions de l'equip blaugrana o bé en la final del Mundial diversos vianants aliens als aldarulls van resultar greument perjudicats per les dures repressions. Han obtingut la mateixa resolució judicial, aquests excessos? Això per parlar de gresques futbolístiques i no fer esment a tancades universitàries i altres esdeveniments tumultuosos. Tampoc és sobrer tenir present la tèbia resposta penal que tenen altres actes delictius, de molta més incidència social. Finalment, ens pot quedar la sensació que encara hi ha ciutadania de primera i segona categoria i que certes sentències tenen la sospitosa finalitat de rentar la cara als incompetents, més que de ser vertaderament justes.