Una espècie bàrbara

Teresa Lewis ha estat executada, malgrat que el seu quocient intel·lectual estava al llindar de la discapacitat

Els diaris ens subministren dosis diàries de violència. Les consumim en un estat de semianestèsia. L'ésser humà pot arribar molt lluny amb el mal, ja ho sabem, però preferim mirar cap a una altra banda. Si ens cansem, girem pàgina. Canviem de canal. Ja n'hem tingut prou. Tal vegada també existeix un efecte de saciació, entre l'allau de morts i de desgràcia. L'instint de supervivència ens condueix a negar el sofriment. Hi ha un nivell de brutalitat que, sezillament, no podem integrar a la consciència. Rwanda i Kosovo no són tan lluny. Nombrosos conflictes bèl·lics bateguen insaciablement en diferents racons del planeta. Encara. Són allà i a tot arreu. Com si les partícules de sofriment suressin en l'aire i el vent les arrossegués fins a deixar-les a la porta de casa. Avui hem sabut que ha mort el cap militar de les FARC, en un bombardeig a Colòmbia. Un cop a la tirania narcoterrorista, sens dubte, però que no aturarà l'espiral de l'horror. El seu cadàver purulent, això si, s'exhibeix de manera impúdica a la primera plana d'alguns mitjans. També ens hem assabentat de l'aplicació de la pena de mort a una criminal als Estats Units, Teresa Lewis, malgrat les demandes de clemència. El seu quocient intel·lectual fregava els límits permesos per la llei. Ara que s'ha fet efectiva la pena capital, ens preguntem en què millorarà la societat nord-americana. Mort el gos, no morirà pas la ràbia. Però no cal anar tan lluny, com dèiem. A les pàgines de successos hi degoten els casos de salvatgisme masclista. En el cas que avui ens ocupa, els metges han sentenciat que les ferides de la dona s'assemblen més a les d'una autòpsia que a les d'una persona viva. La filla gran del matrimoni havia netejat la sang en més d'una ocasió. Mentrestant, la tecnologia avança i vols creure que la humanitat també ho fa. Que la civilització s'imposarà a la barbàrie, de mica en mica. I recordes les reflexions del mestre Freud, a El malestar en la civilització. Avui també ignorem si serà el sentit, o bé la manca de sentit, qui guanyarà la batalla.