Senyor Calzada
Arcadi Calzada, expresident de Caixa de Girona
Comença un altre serial. Anem de bòlit. No ens deixen pair un argument que ja n'hem de seguir un altre, deu ser per la proximitat de les urnes o per aquesta calor, que s'engeguen els ventiladors a tothora. Si més no, tenim l'avantatge que les trames s'assemblen força i al final tot acaba convergint (no malpenseu, el verb no va amb segones, ignoro quin partit en sortirà més perjudicat, d'aquest afer).
La Generalitat investiga algunes irregularitats a Caixa de Girona. L'expresident, Arcadi Calzada, va vendre quadres de la seva galeria a l'entitat bancària per després regalar-los, com a obsequis de Nadal, als membres del consell d'administració. Perillosa temptació, la dels regals. Ens havíem acostumat a rellotges, bolsos i trajes, haurem de fer-nos a la idea que la pintura també forma part del joc del poder. Al mateix temps, s'ha posat de manifest una estreta relació amb la família Niebla, principal proveïdora de les obres d'art que adquiria la Fundació Caixa de Girona. L'investigat ha declarat que desconeixia que tot plegat es tractés d'una irregularitat, en cas contrari, mai no ho hauria fet. Naturalment, senyor Calzada, nosaltres tampoc hauríem imaginat una cosa així, venint de vostè.
Com que ja tenim certa experiència, ens podem aventurar a formular algunes preguntes sobre els capítols que vindran. Algú amenaçarà amb estirar de la manta? Arcadi Calzada escriurà un llibre, per rescabalar-se de tanta ofensa mediàtica? Li donaran suport, les seves amistats de la zona vip, al Festival de Cap Roig? O acabarà més sol que un mussol, com el prohom més famós de Catalunya? Potser tot quedarà en un no-res i sobraran els interrogants...
Comentaris
Ahir, a la manifestació, vaig estar en un lloc que es va embussar d'una forma perillosa, sembla que el senyor Hereu no va tenir temps ni ganes de preveure-ho. En tot cas uns quants intentàvem protegir criatures i persones grans del poc seny d'alguns que s'entestaven, tan si com si, tirar endavant "per veure els polítics", (a veure quina poca solta, cosiderant que estàvem a la Diagonal). Bé, ho vam comentar amb una noia de Palamós que estava al meu costat (Lourdes em va dir que es deia), qui era qui tenia un comportament més incívic, més egoïsta, més descerebrat? Doncs justament la generació criada en la postguerra. La majoria, per no dir tots, els qui estaven fent les coses "malament" sense mirar, gens ni mica, pels seus congèneres, eren gent d'entre 60 i 70 anys.
No vull extrapolar això, però em fa rumiar molt que qui ens ha manat fins ara està en aquesta franja d'edat.