Sense identitat

Peter Sellers, a la pell del famós inspector Clouseau

Demà farà trenta anys de la mort del còmic britànic Peter Sellers. Podeu llegir la crònica del succés a l'hemeroteca de La Vanguardia, signada per Luis Foix.

El dijous, el Canal 33 va emetre el biopic The Life and Death of Peter Sellers, que van traduir com a Digue'm Peter, igual que l'homònim en castellà: Llámame Peter. Malgrat que ho vaig provar de totes les maneres hagudes i per haver, no vaig poder veure'l en versió original. Deixant de banda la possibilitat que fos incompetència meva, no es tracta de res novedós en el cas de Sellers, atès que ens hem hagut d'empassar les seves pel·lícules sempre doblades i, d'aquesta manera, hem perdut pel camí la genial habilitat per imitar tot tipus d'accents. Tal i com mostra el film, a part de ser una estrella despòtica i malhumorada, Sellers tenia inquietants problemes d'identitat, potser derivats d'una infància nòmada i del treball d'actor, que el feia circular incansablement d'un personatge a l'altre. És un conflicte que també s'ha reflectit en altres pel·lícules sobre el món de la interpretació. A Being Julia, per exemple, Annette Bening encarnava una actriu de teatre en crisi, amb serioses dificultats per trobar-se a si mateixa. Ignoro si és un problema que persgueix habitualment els professionals de l'escenari... En qualsevol cas, seria d'agrair que els espectadors, a aquestes alçades del partit, no haguéssim de sofrir aquelles confusions identitàries derivades del prescindible i endogàmic món del doblatge.