Un dia a les carreres



Per a tu, és molt més que una pel·lícula dels germans Marx. Aquella jornada a les curses va canviar la manera d'afrontar la nova vida que tenies davant i no sabies veure. Estaves asseguda al jardí, que feia temps que creixia fora de control, amb una copa a la mà. Mal guarnida, cabell greixós i aixella suada. Vas veure arribar la teva millor amiga, que venia a buscar-te perquè passéssiu plegades un dia a l'hipòdrom. Feia molt de temps que no t'ocupaves de res, havies tirat la tovallola. D'ençà d'aquell fracàs -el fracàs- havies decidit que ja no pagava la pena intentar-ho. La proposta no et feia ni fred ni calor. Un dia a les carreres. Tampoc hi podies perdre gran cosa, al capdavall.

Quan va arribar el moment de les apostes, et van informar que tenies tres cavalls per escollir. El número 1 i el 2 eren semblants, ambdós havien obtingut grandíssims resultats, en curses anteriors, malgrat que també havien sofert relliscades estrepitoses. Vas preguntar pel tercer. Ho sentim, el tercer està mort, van contestar-te. En aquest cas, decidiries entre el primer i el segon. Sorprenentment, l'amiga va fer que no amb el cap. Va aconsellar-te que anessis sobre segur i apostessis pel tercer. No valia la pena arriscar tant, segons ella. Pensaves que s'havia tornat ximple, de cop i volta. El tercer! Un cadàver en una cursa! De què et sorprens, va replicar-te, tota ofesa. No és el que fas cada dia, quan et lleves?


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cal llegir Hosseini per entendre l'Afganistan?

Retrat d'en Quimet

"Trilogia de Copenhaguen", un nou capítol