Un dia a les carreres



Per a tu, és molt més que una pel·lícula dels germans Marx. Aquella jornada a les curses va canviar la manera d'afrontar la nova vida que tenies davant i no sabies veure. Estaves asseguda al jardí, que feia temps que creixia fora de control, amb una copa a la mà. Mal guarnida, cabell greixós i aixella suada. Vas veure arribar la teva millor amiga, que venia a buscar-te perquè passéssiu plegades un dia a l'hipòdrom. Feia molt de temps que no t'ocupaves de res, havies tirat la tovallola. D'ençà d'aquell fracàs -el fracàs- havies decidit que ja no pagava la pena intentar-ho. La proposta no et feia ni fred ni calor. Un dia a les carreres. Tampoc hi podies perdre gran cosa, al capdavall.

Quan va arribar el moment de les apostes, et van informar que tenies tres cavalls per escollir. El número 1 i el 2 eren semblants, ambdós havien obtingut grandíssims resultats, en curses anteriors, malgrat que també havien sofert relliscades estrepitoses. Vas preguntar pel tercer. Ho sentim, el tercer està mort, van contestar-te. En aquest cas, decidiries entre el primer i el segon. Sorprenentment, l'amiga va fer que no amb el cap. Va aconsellar-te que anessis sobre segur i apostessis pel tercer. No valia la pena arriscar tant, segons ella. Pensaves que s'havia tornat ximple, de cop i volta. El tercer! Un cadàver en una cursa! De què et sorprens, va replicar-te, tota ofesa. No és el que fas cada dia, quan et lleves?


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catorze anys d'absència

Imatge
És no dir-te mai que tot sempre acaba, que la memòria també crema en flames. És no dir-te mai que tot és efímer, em sap greu, però no ens queda cap refugi. I caminem amb la por entre les ungles i caminem amb la pell gratinada de cops, de buits, de sang i de preguntes. És no dir-te, tenir-te, ni evocar-te perquè tot algun dia sempre marxa. I correm perquè volem viure encara i correm per evitar l’impossible amb les mans ancorades a una terra de submissions, de comiats i de pèrdues. Solament la mort ens conserva en vida. Efímer Aina Torres
Més informació

Que no s'apagui aquesta llum

Imatge
Imatge extreta de l' Australian Journal of Pharmacy Una de les peculiaritats de la crisi de la COVID-19 és que té la facultat de col·locar una lent de cinc-cents augments sobre les infinites crueltats de la màfia neoliberal, que ja causava estralls abans de l'esclat de la pandèmia. Ara les misèries s'han agreujat i posat encara més al descobert.  Fa unes setmanes els parlava de com la precarietat assistencial en el camp de la geriatria, derivada de les privatitzacions, constituïa un dels principals factors explicatius de l'elevada mortalitat dels usuaris de les residències. Aleshores esmentava  un article sobre la crua realitat coreana publicat a Los Angeles Times . Avui m'agradaria destacar algun dels excel·lents reportatges en què, a més a més, s'ha posat nom i rostre als responsables del profund deteriorament de l'assistència, en aquest cas a Espanya, com el que ha publicat CTXT :  Aparcamientos de ancianos S.A . , del qual recomano entus
Més informació

Espàrtac, avui

Imatge
La mirada desafiant de Kirk Douglas parla per si mateixa a Spartacus (1960), el film històric d' accidentat rodatge  del qual fou estel·lar protagonista i murri productor. La pel·lícula, èpica dins i fora de la pantalla, ens interpel·la avui amb una força renovada. Aquests dies de confinament i de tota mena d'incerteses, els mitjans de comunicació tenen l'encert d'acabar-nos d'ensorrar amb un seguit de reculls que es repeteixen sense parar: pel·lícules distòpiques sobre pandèmies; novel·les i assaigs de la mateixa temàtica; revisions històriques de malalties que van devastar mitja humanitat i prediccions de futures infeccions que, de ben segur, ens esborraran definitivament de la capa de la Terra. Al final del dia, ben convençuda que l'apocalipsi és inevitable, et queda l'alternativa de triar entre posar el cap al forn o bé llançar-te pel balcó.  Si alguna cosa he agraït aquesta Setmana Santa és que hagin tornat a emetre Spartacus, qui ho
Més informació