Escabetxina laboral
Per a poder accedir a determinades feines, cal passar per un garbell particular, que no té pràcticament res a veure amb el currículum que hom s'hagi forjat. Ser amic, familiar, amant o trepa impenitent, hi ajuda bastant, fins al punt que resulta gairebé determinant. Algunes tècniques de cerca laboral, d'arrels ancestrals, brillen per la seva absència, en els cursos de formació. Si tant abunden, potser que les ensenyessin d'una vegada i fora hipocresia.
Què succeeix amb el volum de persones que no supera el sedàs? I els que si que ho fan, com s'ho maneguen per sobreviure, entre tanta mentida? Dins o fora, se'n paga un preu, és clar. Aquestes escabetxines quotidianes, petits crims que passen gairebé desapercebuts, no són fonamentals en el funcionament de les coses? Algú ha pensat en començar per aquí?
Comentaris
Desgraciadament, sembla que només és equilibrat el sistema públic de les oposicions, on els barem són objectius i públics. Això en els nivells "baixos". En d'altres no ho sé, perquè ho desconec.
Suposo que el problema és endèmic del país, però se n'hi suma un altre de molt pitjor: que la gent callem, acceptem i reneguem: no confiem en la nostraforça per a presentar recursos i queixes, reclamacions, etc.