Per què votem els polítics corruptes?


Per motius laborals, estic consultant un manual de psicologia forense i he ensopegat amb un interessant capítol, Aspectos psicológicos de la corrupción: evaluación y prevención, escrit per Luis Fernández-Ríos, catedràtic de psicologia social a la Universitat de Santiago de Compostela. Des del punt de vista de la psicologia de l'aprenentatge, una de les principals fórmules per a frenar la corrupció (mai no es podrà eradicar del tot) és que els delinqüents retornin els diners robats i passin comptes amb la justícia. De les moltes qüestions interessants que planteja l'autor, hi ha la resposta aproximada a una pregunta que, personalment, m'he formulat en diverses ocasions. Es tracta d'un tema especialment rellevant a casa nostra, sobretot després d'haver llegit els sondejos sobre la intenció de vot en les properes eleccions. Per què i per a què els ciutadans votem, a vegades, els polítics corruptes?


"En países democráticos, políticos corruptos son elegidos en procesos democráticos. Es más, en ocasiones los mismos electores seleccionan candidatos y partidos de muy dudosa integridad ética. ¿Qué puede pasar por la mente de los electores? ¿Es que tienen todos, electores y elegibles las mismas motivaciones para corromperse? ¿Es que, acaso, no se corrompe el que quiere, sino el que puede? Kurer (2001) establece las siguientes explicaciones acerca de por qué la sociedad civil elige democráticamente políticos de muy dudosa integridad moral: negación de la corrupción, deseo personal de corromperse, ausencia de alternativas políticas mejores, ignorancia por parte del electorado, un sistema de partidos débiles que favorece la cultura del patronazgo o del clientelismo. Además, en la cultura de la corrupción toda ética es relativamente ambigua. Todo es de una forma, pero también puede ser de otra manera. Se llega a generar un silencio cómplice con lo ilegal. No por eso se tiene que generar un ambiente de mafia o algo parecido. La realidad es que la tendencia a lo ilegal es tolerada o discretamente controlada (Lascoumes, 1997, 2000)"





Comentaris

Clidice ha dit…
i segurament que en l'àrea catòlica de la civilització occidental els índexs de corrupció i de tolerància a la mateixa són molt més alts. Només cal veure Itàlia o nosaltres mateixos.
En el mateix capítol, l'autor apunta treballs que han estudiat el vincle entre religió i corrupció. Algunes investigacions indiquen les societats catòliques i protestants són menys corruptes que les islàmiques, budistes o hinduistes. Malgrat tot, com dius, les catòliques són més corruptes que no les protestants...

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia