Solidaritat de portada


Gisele Bündchen va ser criticada pel seu look militar a la revista Vogue Korea





¿És compatible lluitar contra la desforestació a l'Amazònia i treballar per una revista de moda, en una dictadura militar?




¿És coherent desplegar multitud de projectes solidaris i, al mateix temps, evitar pagar impostos?




¿És comprensible impulsar una fundació d'ajuda als més desafavorits i plagiar sense contemplacions la cançó del Mundial?



Podríem posar molts altres exemples perquè la solidaritat de portada està de moda i resulta rentable. Al Gore predicava per la salvació del medi ambient i utilitzava avions privats en els seus desplaçaments; Angelina Jolie ha fet compatibles pel·lícules altament violentes amb el seu compromís amb Unicef...
Malgrat que parlem de projectes respectables, sorgeixen més interrogants. Aquestes megaestrelles, afavoreixen realment les causes nobles amb les quals s'identifiquen? Quin impacte causa la seva presència en l'entorn on treballen? Es preocupen de debò per transformar la societat o només pretenen engrandir la seva imatge i compte corrent? Haurien de posar en sintonia els valors de la seva feina amb les tasques humanitàries que desenvolupen?


Comentaris

Clidice ha dit…
Fas unes preguntes molt importants. Sempre he pensat que l'únic que fan és banalitzar tot allò que toquen. Anys ha, alguna organització humanitària va començar a recaptar l'atenció d'alguna estrella de Hollywood per arribar a més persones. A l'estil dels "ambaixadors de la Unicef", com l'Audrey Hepburn. Ara, aquesta simbiosi s'ha pervertit fins el punt que tota estrella o aspirant ja "surt de casa amb l'ong posada". Ja ho veus com funcionem, tot cal cremar-ho i que perdi significat. Hi ha alguna cosa molt profunda i molt destructiva en tot el nostre sistema, en la necessitat que tenim d'"avançar", com si fos impossible fer res més que cremar etapes. Això de pertànyer a una civilització històrica és un parany que ens fa massa mal.
12 de juliol del 2010, a les 11:33
Clara Esquena i Freixas ha dit…
M'agradaria saber quantes fundacions supersolidàries promogudes per estrelles superhumanitàries no són una tapadora per blanquejar diners, també tinc curiositat per conèixer en quina mena d'empreses inverteixen el seu abundant capital molts dels famosos que es passen el dia col·locant-se llacets i vessant la llagrimeta al photocall de torn... una miqueta de transparència, no aniria gens malament! Tota aquesta exhibició ja comença a semblar un xic obscena...
12 de juliol del 2010, a les 17:07
Anònim ha dit…
Si aneu a veure Brüno del Sacha Baron Cohen (aka, Ali G), veureu que hi ha empreses de relacions públiques especialitzades en aquest madiratge entre famosos i causes caritatives.

Cap sentiment, tot és publicitat.

(La pel·li és boníssima per cert)
13 de juliol del 2010, a les 16:48
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Alfons, gràcies per la recomanació, la tindré en compte, fa temps que tot això fa un tuf a corrupció que no es pot ni aguantar... Tant de demanar diners sense oferir transparència no pot portar res de bo! Vertaderament, hi ha gent que no té cap mena d'escrúpol...fer diners amb les desgràcies de la gent,quin fàstic!
13 de juliol del 2010, a les 17:13
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Imatge
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan.  Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes.   Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa ...
Més informació

Tertúlia sobre loteria

Imatge
Ahir vaig participar en una tertúlia sobre loteria, al programa de TV3 els matins d'estiu . També hi van intervenir el ja famós responsable de la Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, el propietari del bar Pamplona de Vic, Joan Cesari, a qui va tocar un bon pessic, Iolanda Guevara, professora de matemàtiques i Kernan Heinz, assessor financer. La idea del debat va sorgir arrel d'un fenomen col·lectiu ocorregut a Itàlia, al voltant d'un premi de loteria que acumula un pot milionari. Si us ve de gust donar-hi un cop d'ull, podeu fer-ho clicant aquí.
Més informació

No abaixem la guàrdia

Imatge
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància. Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals , que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable d...
Més informació