Operació biquini (secció infantil)




A la sèrie infantil Winx Club, les protagonistes llueixen cossos impossibles



Informa La Razón que l'Institut de Trastorns Alimentaris de Barcelona (ITA) ha detectat un 25-30% més de casos aquest estiu, així com un augment significatiu dels ingressos hospitalaris. El ventall d'edats s'ha ampliat en totes les franges però sobretot a les més baixes, de manera que es presenten casos de preadolescents i també de nenes de fins a nou anys.

Malgrat que es tracti de trastorns d'etiologia complexa, un dels factors patògens més estudiats és la pressió exercida per l'entorn sociocultural. Si fem un tomb per la TDT, per exemple, hi trobem sèries Disney protagonitzades per preadolescents maquillades fins i tot quan dormen, amb siluetes extremadament sexualitzades i rols que giren gairebé sempre al voltant de la parella. També en els dibuixos animats, com Winx Club (a la imatge), les heroïnes llueixen cossos impossibles. Tal i com succeeix en el cas de l'obesitat, quan parlem d'anorèxia o bulímia s'hauria de regular la publicitat que resulta nociva per a la salut. És necessari posar fil a l'agulla i procurar que no es mostrin models de feminitat als infants que tenen ben poc a veure amb la realitat. Ens ho prendrem seriosament, algun dia?


Comentaris

Clidice ha dit…
se'n parla i se'n torna a parlar, però qui realment decideix tot això? els gabinets de màrqueting? imagino que si, tot per la pasta, el que cal és convertir els infants en addictes a tota mena de productes de petits, així continuaran consumint-los de grans. La consciència? això dóna dividents a borsa? és s.l. o s.a.? :(
9 de juliol del 2010, a les 13:59
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Efectivament, és l'eterna rivalitat entre els interessos econòmics i la salut. També es fan diners a través de productes educatius però per això cal intel·ligència i sensibilitat i ja sabem que són béns que no abunden gaire...
9 de juliol del 2010, a les 16:37
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Imatge
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan.  Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes.   Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa ...
Més informació

Tertúlia sobre loteria

Imatge
Ahir vaig participar en una tertúlia sobre loteria, al programa de TV3 els matins d'estiu . També hi van intervenir el ja famós responsable de la Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, el propietari del bar Pamplona de Vic, Joan Cesari, a qui va tocar un bon pessic, Iolanda Guevara, professora de matemàtiques i Kernan Heinz, assessor financer. La idea del debat va sorgir arrel d'un fenomen col·lectiu ocorregut a Itàlia, al voltant d'un premi de loteria que acumula un pot milionari. Si us ve de gust donar-hi un cop d'ull, podeu fer-ho clicant aquí.
Més informació

No abaixem la guàrdia

Imatge
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància. Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals , que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable d...
Més informació