Independentisme (relatiu)


Maria Pasqual, coneguda com a Maria Lapiedra, és una independentista militant



Ahir llegia una entretinguda entrevista a la filòloga de Mollerussa Maria Pasqual -també coneguda com a Maria Lapiedra, en la seva faceta d'estrella mediàtica i actriu porno-. Malgrat que hom pugui pensar que hi ha personatges que utilitzen determinades creences polítiques per a obtenir notorietat, ella va assegurar que, com que treballa a Madrid, declarar-se independentista li ha comportat més inconvenients que no avantatges.

La frase destacada: Si no els agrada que sigui independentista, ja s'ho faran.

No obstant, la part realment sucosa de l'entrevista, va sorgir quan li van formular la següent pregunta:


–Què en pensa, de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut?

–«Aquests dies vaig molt atabalada perquè estic rodant Torrente 4 i no estic gaire al cas. Què han dit?»



Comentaris

Lluís Bosch ha dit…
Jo em sento una mica com la Pasqual, vès per on. Han aconseguit entre tots que em senti a Torrente 4 (o 5).
3 de juliol del 2010, a les 14:05
Anònim ha dit…
Per desgràcia, hi ha més gent com ella que tampoc se n'ha assabentat gaire del que ha passat. Dins de l'independentisme hi cap tothom, també la no interessada per la política. Només així aconseguirem l'Estat propi. I que un personatge com ella, coneguda, es mulli, ho trobo positiu.
3 de juliol del 2010, a les 16:54
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Lluís, ben mirat, és molt millor Torrente 4 que el serial de l'Estatut... més que res, perquè es tracta de ficció... no?

Albert, només faltaria, vivim en una democràcia (o això ens diuen). No obstant, no deixa de ser contradictori que es declari independentista convençuda i no estigui assabentada d'un tema tan important com la sentència del TC... vols dir que algú se la pot prendre seriosament?
3 de juliol del 2010, a les 18:22
Clidice ha dit…
dona! és el més natural del món! si és independentista haurà votat NO a l'Estatut, aleshores el que digui el TC la duu al paire, com a mi! :) Vaja! vols dir que sóc a temps de presentar-me als càstings de Torrente 4? ^^
3 de juliol del 2010, a les 20:59
Clara Esquena i Freixas ha dit…
És una altra manera de veure-ho, no es pot negar... dóna records a Santiago Segura, de part meva...
4 de juliol del 2010, a les 10:31
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Imatge
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan.  Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes.   Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa ...
Més informació

Tertúlia sobre loteria

Imatge
Ahir vaig participar en una tertúlia sobre loteria, al programa de TV3 els matins d'estiu . També hi van intervenir el ja famós responsable de la Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, el propietari del bar Pamplona de Vic, Joan Cesari, a qui va tocar un bon pessic, Iolanda Guevara, professora de matemàtiques i Kernan Heinz, assessor financer. La idea del debat va sorgir arrel d'un fenomen col·lectiu ocorregut a Itàlia, al voltant d'un premi de loteria que acumula un pot milionari. Si us ve de gust donar-hi un cop d'ull, podeu fer-ho clicant aquí.
Més informació

No abaixem la guàrdia

Imatge
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància. Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals , que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable d...
Més informació