Escabetxina laboral




Per a poder accedir a determinades feines, cal passar per un garbell particular, que no té pràcticament res a veure amb el currículum que hom s'hagi forjat. Ser amic, familiar, amant o trepa impenitent, hi ajuda bastant, fins al punt que resulta gairebé determinant. Algunes tècniques de cerca laboral, d'arrels ancestrals, brillen per la seva absència, en els cursos de formació. Si tant abunden, potser que les ensenyessin d'una vegada i fora hipocresia.

Què succeeix amb el volum de persones que no supera el sedàs? I els que si que ho fan, com s'ho maneguen per sobreviure, entre tanta mentida? Dins o fora, se'n paga un preu, és clar. Aquestes escabetxines quotidianes, petits crims que passen gairebé desapercebuts, no són fonamentals en el funcionament de les coses? Algú ha pensat en començar per aquí?


Comentaris

Clidice ha dit…
des dels 14 anys, aleshores era quan s'entrava a treballar, que ja em van "guanyar" en un accés d'auxiliar a l'ajuntament la senyoreta, d'un any més que jo, i que es "beneficiava" el secretari (tinc la sensació d'estar parlant del pleistocè, perquè ara tot això és delicte), sé molt bé com va això. Ara si, en algunes seleccions de personal, els "professionals" es podrien estalviar una gran part de la humiliació afegida, que n'hi ha que en gaudeixen i no saps com!
7 de juliol del 2010, a les 11:31
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Doncs em penso que, aquesta pràctica que expliques, encara està bastant extesa en determinats sectors... el fet que tantes persones competents siguin escombrades en benefici de l'endogàmia és un dels motius de la crisi econòmica...
7 de juliol del 2010, a les 19:26
Lluís Bosch ha dit…
No són ganes de dur la contrària, però crec que una mica sí que s'ha millorat. Jo he vist exemples de justicia i dels altres.
Desgraciadament, sembla que només és equilibrat el sistema públic de les oposicions, on els barem són objectius i públics. Això en els nivells "baixos". En d'altres no ho sé, perquè ho desconec.
Suposo que el problema és endèmic del país, però se n'hi suma un altre de molt pitjor: que la gent callem, acceptem i reneguem: no confiem en la nostraforça per a presentar recursos i queixes, reclamacions, etc.
7 de juliol del 2010, a les 23:22
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Res més a afegir, Lluís, estic d'acord amb tu, s'ha millorat en alguns aspectes tot i que encara queda molt per avançar, la transformació de la societat ens implica a tots!
8 de juliol del 2010, a les 9:45
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Imatge
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan.  Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes.   Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa ...
Més informació

Tertúlia sobre loteria

Imatge
Ahir vaig participar en una tertúlia sobre loteria, al programa de TV3 els matins d'estiu . També hi van intervenir el ja famós responsable de la Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, el propietari del bar Pamplona de Vic, Joan Cesari, a qui va tocar un bon pessic, Iolanda Guevara, professora de matemàtiques i Kernan Heinz, assessor financer. La idea del debat va sorgir arrel d'un fenomen col·lectiu ocorregut a Itàlia, al voltant d'un premi de loteria que acumula un pot milionari. Si us ve de gust donar-hi un cop d'ull, podeu fer-ho clicant aquí.
Més informació

No abaixem la guàrdia

Imatge
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància. Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals , que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable d...
Més informació