La violació, segons Vicente Aranda


La nova pel·lícula de Vicente Aranda, Luna Caliente, ha cridat especialment l'atenció per dues coses. Primera, la quantitat de patrocinadors públics que l'avalen; segona, la violació de la protagonista, interpretada per Thaïs Blume, que viu l'agressió sexual amb gran satisfacció, fins al punt d'enamorar-se del mascle que la posseeix. De fet, aquesta visió il·lustra a la perfecció una de les distorsions cognitives més freqüents dels violadors: que la víctima gaudeix durant la vexació.

Davant les lògiques invectives de premsa i públic, el reconegut cineasta s'ha defensant citant Robert Louis Stevenson i Sigmund Freud, entre d'altres (un vernís pseudointel·lectual et pot treure de molts embolics). Del pare de la psicoanàlisi, ha recordat les fantasies de violació que suposadament tenim les dones.

És una llàstima que algú tan cultivat no reconegui la misogínia freudiana ni hagi deixat clara la idea que fantasia i realitat pertanyen a dos plans ben diferents.

Moltes gràcies, senyor Aranda, en els temps que corren, el seu film és una meravellosa contribució... al pensament masclista dominant.

Comentaris

Clidice ha dit…
No la conec, però segur que no l'aniré a veure i segur, també, que només contribuirà a deseducar millor a la nostra societat. Vaja un favor que ens acaba de fer a les dones aquest senyor.
Miquel Saumell ha dit…
No serà aquest individu un dels "progres" que es mostren tan en contra de l’empresonament de Polanski?
Salvador ha dit…
Ja et dic jo...
Si és que la majoria d'homes tenen la po..a al cervell
Clidice, Miquel, Salvador: no hi ha res com ser una vaca sagrada perquè et ploguin les subvencions pertot arreu. Sempre tindràs una Ministra de cultura al costat, encara que la teva pel·lícula sigui un nyap ple de tòpics masclistes. La mateixa ministra es posarà el llacet contra la violència de gènere, el dia que convingui.
Anònim ha dit…
Extacto, realidad y fantasia pertenecen a dos planos distintos. Y esto es una pelicula, que no es realidad sino fantasia. Asi ahorrense su moralismo dogmatico.
Com vostè comprendrà, en el meu blog escric el que em sembla oportú i ho continuaré fent, només faltaria. Si no li agrada, no torni a entrar i llestos.

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia