Sacerdoci teatral

Ahir llegia una entrevista a Álvaro de Luna, que lamentava la pèrdua de José Luis López Vázquez i, al mateix temps, reflexionava en veu alta sobre l'ofici interpretatiu. El veterà actor, expressava que el tipus de compromís de la seva generació era probable que desaparegués, per la pròpia transformació de la societat:

"Los actores ahora vivimos mejor, tenemos más presencia en los medios, podemos abrir debates o reflexionar en voz alta de muchas cosas. Ahora el actor está más cerca de la sociedad. Antes solo vivía en ese mundo del espectáculo. En Madrid, por ejemplo, había 18 teatros y cada uno tenía compañía propia. Esta profesión tenía algo de sacerdocio, le dedicabas todo el tiempo y sentías que tu trabajo era como un compromiso con la sociedad. En aquellos actores y actrices solo había teatro. Ahora se busca el pelotazo, triunfar un día y al siguiente ser considerado un genio."

El pelotazo. L'èxit immediat. L'operació triomf. Aquesta mentalitat es podria extrapolar perfectament a moltes altres activitats i segurament està en la base de l'escala de valors que ens ha conduït fins al fracàs estrepitós de l'economia i, perquè no dir-ho, a la ferum de corruptela que ho envaeix tot. A la meva manera de veure, és molt necessari recuperar el compromís íntim amb les nostres professions, siguin quines siguin, més enllà dels aparadors, els flaixos, la desproporció dels comptes bancaris i les vanitats. D'aquesta manera, es poden aconseguir petits miracles , com posar-se a la pell d'un transvestit, en una època d'identitats sexuals monolítiques. Sense luïments personals. Pensant en la societat, en els altres, més que no pas en un mateix. És possible tornar enrere?