Fumant espero


El Mundo informa avui de la relació que existeix entre el risc que els infants pateixin TDAH i el fet que les mares fumin durant l'embaràs. La informació no és del tot nova perquè ja fa temps que aquest risc és ben conegut.

Segons el manual Psicología del desarrollo, un càlcul basat en les dades de gairebé 100 estudis indica que fumar cigarretes durant l'embaràs causa la mort d'uns 5.600 nadons als Estats Units, igual que 115.000 avortaments. De les morts, 1.900 casos són per la síndrome de mort infantil sobtada, en la qual un infant amb aparença saludable es troba mort inesperadament. Els altres 3.700 moren a l'edat d'un mes, molts d'ells perquè són massa menuts per sobreviure. S'estima que fumar durant l'embaràs contribueix al naixement de 53.000 nadons baixos de pes anualment i de 22.000 que necessiten cures intensives. Per altra banda, les fumadores embarassades tenen un risc més elevat que les no fumadores de sofrir complicacions, com hemorràgies durant l'embaràs, la mort del fetus o el naixement del nadó mort. Com que les dones que fumen durant l'embaràs tendeixen a fer-ho després del part, es fa difícil separar els efectes de l'exposició prenatal i postnatal al fum de la cigarreta.

Fumar en estat de gravidesa sembla tenir gairebé els mateixos riscos en els nens quan arriben a l'edat escolar que quan es beu alcohol durant l'embaràs: límits d'atenció deficients, hiperactivitat, ansietat, problemes d'aprenentatge i comportament, problemes lingüístics i perceptuals-motors, QI baix, nivell d'escolaritat insuficient i disfunció cerebral mínima. És possible que fumar durant l'embaràs pugui alterar l'estructura o el funcionament cerebral del nen, amb efectes en la conducta a llarg termini; que l'exposició passiva després de néixer pugui afectar el Sistema Nerviós Central del nadó, que pugui alterar el comportament de la mare, afectant d'aquesta manera el del seu fill.

Malgrat les evidències científiques, encara hi ha fumadores embarassades que asseguren que sofrir ansietat durant la gestació és més nociu que el fum de la cigarreta, per aquest motiu continuen amb l'hàbit. Em prengunto d'on hauran tret la informació...

Comentaris

Clidice ha dit…
Sé que les estadístiques són aclaparadores, però jo vaig fumar durant els embarassos, entre altres coses perquè era una fumadora de dos paquets diaris, i em controlava i no en fumava fins a 10 cigarretes diàries. Ara ja fa 16 anys que no fumo gens. Els meus fills no tenen cap problema ni físic ni mental, el seu QI és superior a la mitja (el gran als 15 anys ja anava a la facultat de matemàtiques). Segur que aquestes estadístiques són certes, però segur que també són capcioses i incompletes. I la informació de què per a mi, com a addicta, no era massa bo deixar el tabac de cop, me la va donar el meu ginecòleg. Segurament sóc l'excepció que confirma la regla? ho dubto. Sóc militant anti tabac, però no només per qüestions de salut. I m'angoixa una mica veure com es trasllada la responsabilitat del tabaquisme a les persones quan han estat les autoritats les que han introduït aquest costum, quan han estat ells qui han permès la publicitat del producte, els que en treuen més benefici via impostos i els que permeten que siguin les empreses tabacaleres les que introdueixin porqueries addictives a les cigarretes.
25 de novembre del 2009, a les 11:57
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Si vols més informació, et pots documentar en aquest enllaç (apartat d'embarassades fumadores):

http://scielo.isciii.es/scielo.php?pid=S1135-57272000000100003&script=sci_arttext

Encara no he trobat cap estudi que demostri que deixar de fumar de cop sigui més perniciós pel fetus i la mare que continuar amb l'hàbit. No comprenc aquests consells ginecològics.
25 de novembre del 2009, a les 12:23
Clidice ha dit…
No tinc cap dubte del que dius sigui veritat, només et dic que les estadístiques són reals, fins que deixen de ser-ho. Estic a favor de lluitar contra el tabaquisme, i contra la crema de residus fòssils, i contra tantes coses que fan que visquem una mica pitjor. En el meu cas sembla que el tabaquisme no va tenir els efectes que enumeres. I respecte a la qüestió ginecològica, només et volia dir que moltes mares diuen el que els diuen les persones que representa que en saben. En tot cas, em sembla terrible que sempre la responsabilitat recaigui en el que no té eines per defensar-se: la mare, tantes vegades víctima de les modes mèdiques i psicològiques. No cal anar gaire lluny per veure autèntiques atrocitats comeses amb dones embarassades, a Anglaterra per exemple. En aquest cas penso que la feina s'ha de començar per dalt, no fent sentir culpables els de baix.
25 de novembre del 2009, a les 12:28
Clara Esquena i Freixas ha dit…
És cert que les mares han de rebre recolzament i tenir recursos per poder abandonar l'hàbit però la decisió última la té ella. No ho oblidem. No es tracta de criminalitzar ni victimitzar ningú.
25 de novembre del 2009, a les 12:40
Fina ha dit…
No deixar de fumar durant l'embaràs em sembla d'una gran irresponsabilitat.
Més encara quan ho fan mares del primer món.Que aquí hi han molts professionals i possibilitats d'informar-se bé des fa molts anys.
No es pot responsabilitzar sempre a les autoritats de tot el que individualment fem malament.Que una cosa és que amaguin els efectes nocius que té per a la salut el consum de tabac i una altra de molt diferent és no titllar d'egoïstes i irresponsables a les mares que sabent-ho continuen fumant durant l'embaràs.

Si t'ofereixen droga ,digue's:"no, gràcies".Doncs això.

És una opinió.
27 de novembre del 2009, a les 18:38
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Imatge
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan.  Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes.   Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa entreveur
Més informació

Tertúlia sobre loteria

Imatge
Ahir vaig participar en una tertúlia sobre loteria, al programa de TV3 els matins d'estiu . També hi van intervenir el ja famós responsable de la Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, el propietari del bar Pamplona de Vic, Joan Cesari, a qui va tocar un bon pessic, Iolanda Guevara, professora de matemàtiques i Kernan Heinz, assessor financer. La idea del debat va sorgir arrel d'un fenomen col·lectiu ocorregut a Itàlia, al voltant d'un premi de loteria que acumula un pot milionari. Si us ve de gust donar-hi un cop d'ull, podeu fer-ho clicant aquí.
Més informació

No abaixem la guàrdia

Imatge
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància. Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals , que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable d
Més informació