La nostra corrupció de cada dia


¿N'hi ha prou amb unes quantes mesures, per a combatre la corrupció?


La societat n'està impregnada, circula imparable, de baix a dalt i de dalt a baix.


Comentaris

Clidice ha dit…
Aquestes "mesures" només estan destinades a donar titulars que desviïn l'atenció per tal de què, si hi ha més imputats, el pensament sigui: "bé, d'acord, però ja s'està fent alguna cosa". No en quedarà res, i si no, al temps. Flipant el camió de BCNeta, i amb aquest reportatge no se'l pot expedientar aquell paio? Sembla que deu ser cert allò que m'havien dit de la màfia que és el servei de neteja de l'ajuntament (ajuntafems?) de BCN!
13 de novembre del 2009, a les 12:10
Miquel Saumell ha dit…
Clara i Clidice,
Si us serveix de consol, que intueixo que no us servirà, els abusos d’aquests elements de BCNeta són de jutjat de guàrdia. Actuen amb una impunitat, fatxenderia i mala educació que fa fàstic. La seva especialitat és ocupar les voreres quasi sempre sense cap justificació, especialment si són estretes. Si els crides l’atenció encara es posen més xulos, perquè saben que encara que avisis als urbanos aquests no mouen el cul si no és per un assassinat, i encara. Parlo concretament del meu barri però tinc entès que actuen així per tota la ciutat. Jo els he denunciat més d’un cop via internet, amb resultats nuls.
13 de novembre del 2009, a les 13:03
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Clidice, Miquel: segons diuen les "males llengües" per treballar en les empreses municipals de la ciutat el millor camí és afiliar-se a cert partit. Després la feina queda senses fer, però és igual. A qui l'importa? Qui ho supervisa?
13 de novembre del 2009, a les 16:30
DABITIKO ha dit…
Hola Clara, el problema es que la corrupció està a tots els nivells i ho portem a la sang... Som llatins i ens agrada la picaresca i l'engany! jo pensava que això no pasava tant a Catalunya però que va.. no ens salvem! a Catalunya com a resta d'Espanya!

Com solucionar-ho? a mi em sembla molt dificil+

David
16 de novembre del 2009, a les 9:50
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Pedagogia de l'Holocaust: mai més contra ningú?

Imatge
  Una jove es fa una selfie davant del camp de concentració d'Auschwitz. Foto extreta d' ABC News . Arran del genocidi a Gaza, milers de persones arreu del món es formulen la mateixa pregunta: com és possible que es repeteixi la història? Si els israelians conserven la memòria de la Xoà (més coneguda per nosaltres com a Holocaust) per què permeten la massacre dels palestins? És que no han après res del passat? La resposta seria que sí que s'ha produït un aprenentatge, però no pas en la direcció esperada.  Val a dir que dins la comunitat jueva s'han alçat veus esfereïdes davant del que està succeint a la Franja de Gaza. Hem vist persones jueves de totes les edats en manifestacions, xarxes socials i mitjans de comunicació expressant-se de manera inequívoca en contra de la política genocida de l'Estat d'Israel. "No en el meu nom" és una proclama coneguda des de fa dècades i que ara ressona amb més força que mai. Desitgen que no deixin de denunciar-se les...
Més informació

"Trilogia de Copenhaguen", un nou capítol

Imatge
L'autora danesa  Tove Ditlevsen treballant en una de les seves obres. L'escriptura la va ajudar a sobreviure les circumstàncies més fosques imaginables. Imatge extreta d'Spectator Australia. En acabar la novel·la d'autoficció "Les cares" de Tove Ditlevsen, la "Trilogia de Copenhaguen" va passar immediatament a la meva llista de llibres pendents perquè en aquella història ja hi vaig endevinar una visió trencadora i coratjosa sobre els problemes psicològics. Aprofitant l'avinentesa d'una iniciativa temàtica a Instagram, m'he endinsat novament en l'univers de la reconeguda escriptora danesa, la intensa vida de la qual es manifesta en tota la seva obra, tant narrativa com poètica. La biografia es divideix en tres parts. La primera té lloc al barri obrer de Vesterbro de Copenhaguen, en el període d'entreguerres, on es descriu l'ambient asfixiant i sòrdid en què va créixer la Tove i que marcaria els seus passos de joventut, narra...
Més informació

Tothom és tòxic

Imatge
  Fa unes setmanes vaig veure a TV3 la pel·lícula de Dani de la Orden "Casa en flames" -vaig tard, ja ho sé. L'Emma Vilarasau broda el paper de la Montse, una mare que faria el que fos per conservar l'atenció de la seva família, un comportament que, a mesura que avança la trama, anem comprenent millor i amb el qual moltes dones, d'una manera o altra, s'han identificat. L'acció no s'atura i els diàlegs, carregats de mala bava, et mantenen en permenent tensió i atenta a la pantalla (malgrat els inadmissibles talls publicitaris de la nostra ). Sense fer cap espòiler, explicaré que el fill de la Montse, en David -interpretat amb molta gràcia per l'Enric Auquer-, es queixa de manera infantil a la mare que la seva nòvia li ha etzibat que és un tòxic. Ella li treu tota la importància responent-li que ara està de moda aquesta expressió i que "tothom és tòxic". Si bé és cert que en David és un noi sobreprotegit, que es mereixeria un bon bany de re...
Més informació