Aquestes "mesures" només estan destinades a donar titulars que desviïn l'atenció per tal de què, si hi ha més imputats, el pensament sigui: "bé, d'acord, però ja s'està fent alguna cosa". No en quedarà res, i si no, al temps. Flipant el camió de BCNeta, i amb aquest reportatge no se'l pot expedientar aquell paio? Sembla que deu ser cert allò que m'havien dit de la màfia que és el servei de neteja de l'ajuntament (ajuntafems?) de BCN!
Clara i Clidice, Si us serveix de consol, que intueixo que no us servirà, els abusos d’aquests elements de BCNeta són de jutjat de guàrdia. Actuen amb una impunitat, fatxenderia i mala educació que fa fàstic. La seva especialitat és ocupar les voreres quasi sempre sense cap justificació, especialment si són estretes. Si els crides l’atenció encara es posen més xulos, perquè saben que encara que avisis als urbanos aquests no mouen el cul si no és per un assassinat, i encara. Parlo concretament del meu barri però tinc entès que actuen així per tota la ciutat. Jo els he denunciat més d’un cop via internet, amb resultats nuls.
Clidice, Miquel: segons diuen les "males llengües" per treballar en les empreses municipals de la ciutat el millor camí és afiliar-se a cert partit. Després la feina queda senses fer, però és igual. A qui l'importa? Qui ho supervisa?
Hola Clara, el problema es que la corrupció està a tots els nivells i ho portem a la sang... Som llatins i ens agrada la picaresca i l'engany! jo pensava que això no pasava tant a Catalunya però que va.. no ens salvem! a Catalunya com a resta d'Espanya!
L'editorial Bruguera ha publicat recentment uns quants títols del dramaturg nord-americà Tennessee Williams , La primavera Romana de la señora Stone, Moise y el mundo de la razón i Memorias , que són una mostra de la seva notable capacitat narrativa. L'escriptor és responsable de guions memorables com Un tranvía llamado deseo, De repente el último verano, La gata sobre el tejado de zinc caliente o Dulce pájaro de juventud, entre molts altres. Als amants del cinema i del teatre no se’ls poden escapar les seves memòries. Williams explica la relació professional i personal que va mantenir amb grans figures dels anys daurats de Broadway i Hollywood . Anna Magnani, Liz Taylor, Vivien Leigh, Marlon Brando o Paul Newman, són alguns dels actors que van donar vida als personatges que poblaven el seu peculiar univers interior. Malgrat l'estol d'estrelles, crec que el principal atractiu de Memorias rau en la seva absoluta sinceritat. L'artista descriu sense embuts les s
Una imatge de la pel·lícula " The kite runner " [El caçador d'estels], basada en el best-seller homònim de l'aclamat escriptor estatunidenc d'origen afganès Khaled Hosseini i publicat l'any 2003. L'Amir i en Hassan fan volar un estel a la ciutat de Kabul, a la dècada de 1970. Les seves vides estan a punt de canviar per sempre. Aquest mes d'agost es compleix un any d'ençà que les tropes nord-americanes es retiraven de l'Afganistan, després de dues dècades de presència militar a la zona, i que els talibans prenien novament el poder -l'havien ostentat entre 1996 i 2001-, causant terror i estupor en la comunitat internacional, principalment pel que suposava en matèria de greu retrocés dels drets de les dones. Com era de preveure, passat el cop d'efecte inicial, l'interès en l'Afganistan va anar decreixent fins que en els darrers mesos la brutalitat del règim talibà pràcticament no ha tingut presència en els grans mitjans de comun
La novel·la d'Ottessa Moshfegh El meu any de repòs i relaxació m'ha deixat amb un garbuix de sentiments contradictoris que tinc la necessitat d'ordenar. Abans, faig un avís de spoilers . El punt de partida de la història és brillant; l'autora -a la imatge- té ofici i ens regala uns quants personatges inoblidables: paròdies àcides d'éssers humans que es mouen en un entorn devastat per la banalitat, les aparences i la mercantilització de tot el que es belluga. Anem a pams i comencem per la protagonista i narradora: una jove de vint-i-pocs anys, extremadament atractiva i esquerpa, que s'ha quedat òrfena fa poc i treballa en una galeria d'art al barri de Chelsea de Nova York. Té una 'parella intermitent' -o com redimonis es digui-, en Trevor, un home que la utilitza com un mocador de paper i una 'amiga' de la Universitat, la Reva, amb greus problemes de bulímia, a qui rebutja i alhora necessita desesperadament. És l'any 2000 i estem a les
Comentaris
Si us serveix de consol, que intueixo que no us servirà, els abusos d’aquests elements de BCNeta són de jutjat de guàrdia. Actuen amb una impunitat, fatxenderia i mala educació que fa fàstic. La seva especialitat és ocupar les voreres quasi sempre sense cap justificació, especialment si són estretes. Si els crides l’atenció encara es posen més xulos, perquè saben que encara que avisis als urbanos aquests no mouen el cul si no és per un assassinat, i encara. Parlo concretament del meu barri però tinc entès que actuen així per tota la ciutat. Jo els he denunciat més d’un cop via internet, amb resultats nuls.
Com solucionar-ho? a mi em sembla molt dificil+
David