El rellotge aturat


Si aquest blog existeix és, en part, gràcies a Palafrugell. A l'avorriment asfixiant del meu poble. Massa sovint tinc la sensació que no hi habito, en cap sentit. Jo no visc a Palafrugell, em deia una veïna, un dia; visc a casa meva. Palafrugell és una vila dormitori, per més que ho vulguin disfressar de no sé què.

Josep Pla, escrivia que hi ha una cosa més difícil que viure en un poble: marxar-ne. Llavors no hi havia Internet.

El rellotge de l'església de Sant Martí fa temps que està aturat al voltant de dos quarts de dotze. No sé si algú té la intenció d'arreglar-lo. Així és Palafrugell. Passi el que passi, mai no passa res.

Comentaris

Clidice ha dit…
Jo que em pensava que vivia a Esparreguera i ara resulta que visc a Palafrugell! aquí tampoc no passa mai res, però, amb franquesa, si passés em sembla que no me n'assabentaria. L'autista sóc jo, segurament. :) sort de la xarxa!
4 de novembre del 2009, a les 11:17
Salvador Macip ha dit…
Jo he viscut molt de temps en una ciutat on no paraven de passar coses i ara aprecio molt més les Palafrugells d'aquest món!
4 de novembre del 2009, a les 15:24
Miquel Saumell ha dit…
Sembla ser que ningú està content amb allò que té, tothom vol el que té el veí. Sempre que vaig a Palafrugell penso que en aquest poble no s’hi deu viure pas malament. S’ha de ser més positiu, no creus, Clara? Tu veus el rellotge de l’església aturat i jo hi veig la farmàcia que surt a mà dreta que sí que funciona. L’altre dia hi vaig entrar a comprar. I la zona blava també, el mateix dia em van deixar una recepta (culpa meva) mentre allargava massa el dinar. Aquestes coses són pròpies d’un poble que no està mort. I a més a més teniu la platja a tocar! Què més vols?
4 de novembre del 2009, a les 17:37
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Em penso que la Clidice entén una mica per on vaig. Hi ha coses que requereixen posar-hi mà i no deixar-les passar, com si no passés res, a això em referia. Una cosa és venir de tant en tant a fer l'estiuejant i l'altre, ben diferent, conèixer els "intríngulis" de la vila; però bé, això requeriria un post una mica més llarg... No es tracta de pessimisme, sinó d'esperit crític.
4 de novembre del 2009, a les 18:36
Sussss ha dit…
Jo tinc molta relació. Vaig estudiar a l'institut, hi va viure el meu germà i jo m'instal.lava amb ell, he treballat molt allà... però no m'agrada. Glups. Es dificil per viure, en això estic totalment d'acord.
No sabia que el rellotge està aturat. Ja els val, als de l'Ajuntament. No pujaran mai a arreglar-lo?
4 de novembre del 2009, a les 21:44
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Hola, Sussss, gràcies per participar. El rellotge només és un petit exemple, una metàfora de la quantitat de problemes que estan sense resoldre a Palafrugell. Fins la propera!
5 de novembre del 2009, a les 9:42
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Imatge
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan.  Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes.   Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa ...
Més informació

Tertúlia sobre loteria

Imatge
Ahir vaig participar en una tertúlia sobre loteria, al programa de TV3 els matins d'estiu . També hi van intervenir el ja famós responsable de la Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, el propietari del bar Pamplona de Vic, Joan Cesari, a qui va tocar un bon pessic, Iolanda Guevara, professora de matemàtiques i Kernan Heinz, assessor financer. La idea del debat va sorgir arrel d'un fenomen col·lectiu ocorregut a Itàlia, al voltant d'un premi de loteria que acumula un pot milionari. Si us ve de gust donar-hi un cop d'ull, podeu fer-ho clicant aquí.
Més informació

No abaixem la guàrdia

Imatge
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància. Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals , que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable d...
Més informació