Dictadura 'amiga'

José Bono ha establert contactes comercials recents amb el dictador guineà Obiang, amb el qual, segons assegura, ens hi uneixen moltíssimes més coses que no ens separen

Darrerament, el terme “dictadura amiga” s’ha posat de moda, en els mitjans de comunicació, per fer referència a aquells països, o grans potències mundials, amb les quals està plenament justificat establir-hi transaccions comercials, malgrat que s’hi violin els drets humans de forma sistemàtica. Si cal decidir entre caixa o faixa, està ben clar cap a on es decantarà la balança. Els diners mouen el món i tancar els ulls és ben fàcil. L’ésser humà no vol complicacions. Només hem de recordar la càlida vinculació que fins fa poc unia el tirà egipci Mubàrak amb els líders de diversos països europeus –inclòs Espanya, si realment entra en aquesta categoria-. També tenim la Xina o Qatar, per posar un parell d’exemples a l’atzar. Sembla, però, que amb l’aroma de llibertat que desprenen les revoltes nord-africanes, la foto de família de José Bono amb el dictador guineà d’última generació, Obiang Nguema, ha caigut especialment malament. Com si es tractés d’un fet gaire sorprenent, insisteixo, fer valer els interessos empresarials i el petroli, per damunt de la supervivència de les persones. Sempre ha sigut així. Encara que no sabem si canviarà la tendència, a vegades, només es tracta de modificar els discursos. Al recomanable i entenedor Pallasos i Monstres, dedicat a glossar el perfil bàrbar i grotesc de diferents dictadors africans, Albert Sánchez Piñol escriu (pàg. 215):

“Aquest militar -Obiang-, educat en ple franquisme a l’Acadèmia Militar de Saragossa, ha patit una profunda transformació. Avui en dia s’omple la boca de discursos sobre els drets humans i la democràcia i fins i tot hi ha qui fa com si s’ho cregués. Una societat italiana amb interessos a Guinea va reconèixer el savoir faire del cap d’estat i li va oferir el Premi Umberto Biancamano, que se li va atorgar “pel seu respecte als drets humans”. És molt lamentable que la societat italiana no expliqués quins drets humans respectava exactament”