Un reflex patètic
Cedenilla i les polèmiques felicitacions. Foto: Periodista Digital
Hauria de ser una notícia pràcticament anecdòtica, si no fos perquè és un reflex patètic de la part més fosca d'aquest país. L'aluminosi que rebenta les estructures del poder i mina la moral ciutadana, té nom de felicitació nadalenca. No es tracta només del fet que Aurora Cedenilla enviés missatges xavacans als seus empleats -si hagués estat un home, com a mínim, el titllarien d'assetjador sexual-, ni tampoc que hagin acomiadat vilment l'única persona que va gosar denunciar-ho, quan només li faltaven dos mesos per jubilar-se. Es tracta, també, de comprendre els mecanismes a través dels quals una dona amb un estil tan barroer ha assolit el càrrec de sotsdirectora general de Formació per a la Seguretat Viària. Encara més. Es tracta d'entendre per quin motiu el director de la DGT, Pere Navarro, la defensa aferrissadament, fins al punt de cometre la flagrant irregularitat de donar una puntada de peu al cul a un treballador, que ha expressat una queixa més que raonable. No sé si a vosaltres us sona aquesta cançoneta però a mi em resulta tristament familiar. És un argument bastant trillat, en el serial de la vida laboral espanyola. No és la primera vegada que em pregunto perquè personatges d'aquesta estofa aconsegueixen escalar posicions fins a cotes insospitades i, de retruc, són benficiàries d'un injustificat proteccionisme. Generalment, ens ho mirem amb incredulitat i resignació, poques vegades gosem dir amb veu alta que l'emperador va despullat, malgrat que això ens costi la frustració diària. Ja ho veieu, les represàlies existeixen. Personalment, per explicar tan misterioses designacions -que esquitxen molts àmbits de la societat en què vivim- tinc unes quantes hipòtesis, que no esmentaré, per no ser acusada de demagoga. Atès que els diaris s'omplen amb columnes i més columnes sobre les orgies de Berlusconi, no seria sobrer aprofitar aquesta sensibilitat per aprofundir en les arrels d'informacions tan aparentment intranscendents i puntuals com aquesta. Per acabar, una idea. No volien aprimar l'Adminstració? Podrien començar per individus amb aquest perfil i altres sàtrapes de la mateixa família.
Comentaris
Vaig pensar el mateix, sobretot allò de “si hagués estat un home, com a mínim, el titllarien d’assetjador sexual”. Com a català també em fot que el seu defensor sigui un català, amb el que es demostra que és ben cert allò que diuen a ses illes: per tot hi ha de tot.