Bragueta d'or

En ocasions, no pots evitar escoltar determinades converses. Especialment, quan tens persones al teu voltant que xisclen arran d'orella. Prou que voldries quedar-ne al marge però la cridòria s'escola inexorablement per la trompa d'eustaqui, fins que penetra al cervell de forma definitiva. Fa uns dies, el tema que ocupava l'atenció d'un grup de joves esvalotats, en una cèntrica cafeteria de Barcelona, era la Pilota d'Or i el seu suposat equivalent femení: la bragueta d'or. Els engrescats tertulians -també hi havia alguna tertuliana- devien rondar la trentena i tenien aspecte d'eterns adolescents. Potser és un judici precipitat però em va semblar que ja estaven un xic crescudets com per entretenir-se amb segons quines bajanades. Em va fer ben bé la impressió que algun plató de televisió s'havia traslladat a aquella terrassa de la ciutat. El fet és que discutien acaloradament sobre quina de les espectaculars parelles de reconeguts futbolistes mediàtics i milionaris havia fet el pelotazo més meritori. O sigui, la que havia tret un partit més notable a la seva relació sentimental, des d'un punt de vista estrictament econòmic o professional. La veritat és que hi havia força candidates que desconeixia i l'improvisat jurat no tenia gens clar quina d'elles mereixeria el dubtós guardó: que si aquella ja es guanyava bé la vida i no li calia lligar amb ningú; que si l'altra tenia la carrera ben apagada, abans de posar-se al llit amb un famós... En cap moment van esmentar que la relació que mantenien pogués tenir una altra intenció que no fos el mesquí interès per l'estatus social. Suposo que si algú hagués gosat anomenar paraules com amor, afecte o sinceritat, la riallada hauria estat generalitzada. No es tracta de pecar d'ingenuïtat, quan hi ha tants ganivets damunt la taula. Per altra banda, l'accent es col·locava en la presumpta naturalesa rèptil de les noies i no es contemplava en absolut el fet que els futbolistes podien ser uns autèntics caps de suro, babaus, immadurs o bé tan interessats com elles. Dit sigui de passada, tampoc considero que els vincles basats en la butxaca siguin exclusius de les altes esferes. Reconec que les brometes eren prou enginyoses i entretingudes -al final m'hi vaig enganxar- però no per això deixaven de despendre una aroma rància. De fet, vaig pensar, si estaven discutint amb tanta passió i coneixement de causa, devia ser que miraven amb atenció determinats programes i revistes del cor. D'altra manera, no s'entendria la fal·lera desbocada. Si no fos per una audiència tan entregada, segons quines empreses no sol·licitarien aquelles models, els directius de les cadenes importants tampoc els farien signar contractes sucosos, ni els assignarien càrrecs per damunt de les seves capacitats, tot deixant enrere professionals altament qualificades. Els diaris no col·locarien a primera plana la informació relativa als seu currículum sentimental, infidelitats o lucratius treballs publicitaris. Potser és que, tots plegats, ens mereixeríem un altre premi: el de badocs d'or, davant de les debilitats humanes.