Combat

La vida és meravellosa fins que deixa de ser-ho. Determinats sopars traurien de polleguera al més pintat, encara que hi ha comensals que s'esforcen de valent per demostrar el contrari. Hi vas a contracor, perquè intueixes què passarà. Però hi vas, malgrat tot. No vols quedar malament. Ser antipàtica és inadmissible. Una màcula horrible. Mostrar-se infeliç encara és més terrible. D'acord, anem-hi. Com era de preveure, ensopegues amb un festival desacomplexat de narcisisme. T'adones que hi ha persones que mai no es cansaran de parlar ampul·losament de si mateixes. Et preguntes si, de tant en tant, donen una ullada al món que les envolta. Per simple curiositat. Gradualment, un avorriment infernal s'apodera de tu. Ni tan sols l'humor et salva del tedi. Tens unes ganes boges d'aixecar-te i dir: perdoneu, no puc més, sou impresentables. Adéu. Però et quedes. La impresentable series tu. Cap baix: ara toca menjar i somriure. Si fas mala cara, has begut oli. Viatges trepidants, casetes acollidores, projectes envejables, famílies amoroses i passió conjugal. Ja és hora de marxar cap a casa. Te'n vas amb un nus a l'estómac. Aparentment, tot han estat guspires de joia. Per sota la taula, però, s'ha lliurat un renyit combat de sumo. De l'amistat, ni rastre.