Líbia: deu mil morts

Apunto en un paper uns quants temes per a tractar al blog i veig impossible reflexionar sobre cap altra qüestió que no sigui l’infern libi. Ara, els morts són tema de portada. I jo em pregunto on érem, quan es gestava tot aquest horror. En quina mena de distraccions ocupàvem el temps lliure. Gaddafi, no fa gaire acollit amb tots els honors per Zapatero -amb Aznar també s'hi portava a partir un pinyó-, ha embogit fins al punt de protagonitzar una carnisseria davant la qual alguns mandataris fan veure que se sorprenen. No sé que té de particular que un sanguinari, davant del perill, reaccioni amb una matança indiscriminada. Semblen col·lapsats. Potser esperaven un discurs sobre la pau universal i la llibertat dels pobles. Gaddafi ha respost a les revoltes com l'assassí que ha estat sempre, encara que en els països civilitzats no hi passin, aquestes coses. Qui sap, potser els seus col·legues nord-africans haurien fet el mateix, si haguessin intuït alguna possibilitat de triomf. Obama ha expressat amb la solemnitat habitual que el vessament de sang és intolerable. A bones hores. Chacón va declarar que el dictador ha mostrat un perfil que intuïen però que, en realitat, desconeixien. La Ministra de Defensa, cinisme en estat pur. Mentrestant, Trinidad Jiménez no ha tingut prou ovaris per evacuar diligentment els espanyols atrapats al país. Incompetència, marca de la casa. Si més no, Berlusconi no amaga el seu autèntic rostre. El general Gaddafi és un criminal com qualsevol altre, mantingut còmodament al poder, a fi i efecte de no perdre els privilegis empresarials. Les coses clares i la xocolata espessa. Ara que s’ha desfermat la barbàrie, ens posem les mans al cap perquè això dels drets humans ens toca la fibra. Sobretot, ens adverteixen adequadament del fet que es produïrà un èxode de dimensions bíbliques. Europa no té capacitat per absorbir més immigració, malgrat la complicitat llargament travada amb els tirans. Ja ho deia Sarkozy: tota la misèria de l'Àfrica no cap a França. Cal prendre determinacions. Líbia. Deu mil morts, segons algunes fonts. Cinquanta mil ferits. Es perfila la guerra civil. I el preu del petroli que no para de créixer. Tic-tac.