Onze de setembre: paranoies conspiradores o creïbles evidències científiques?
La veritat sobre l'onze de setembre és encara una incògnita. Foto extreta de Google.
Fa dies que m'he endinsat en la incommensurable obra de Robert Fisk, La gran guerra per la civilització. Resulta complicat desenganxar-se d'un llibre que arranca amb tres entrevistes a Ossama Bin Laden. La primera, al desert sudanès i les altres a l'Afganistan, en un entorn entre hostil i surrealista. Es fa estrany pensar que l'home que descriu Fisk sigui el temible comandant del terrorisme islamista més abominable. Bin Laden és vanitós, posa davant la càmera i es neteja les dents amb un petit instrument de fusta. Parla de Déu i del Diable, de la mateixa manera que ho faria George Bush fill. Està desinformat i mostra una convicció torbadora, sense fissures, en els seus principis fonamentalistes. En la darrera trobada, el líder d'al-Qaeda afirma una fèrria voluntat de venjança dels Estats Units d'Amèrica, per tot el dolor causat al poble àrab. El mític reporter de l'Orient Mitjà, com si presagiés el fatídic onze de setembre, acaba la crònica amb una mena d'experiència profètico-còsmica, quan contempla un espectacular cometa en el firmament. El món havia de canviar per sempre o, com Fisk molt bé diu, potser ens ho farien creure.
Tenia curiositat per saber quin era el parer del periodista sobre les hipòtesis conspiradores. Fins i tot ell té dubtes respecte la versió oficial, malgrat haver presenciat en directe l'ira de Bin Laden. No estem davant de conjectures astrals, pròpies de vidents xarlatans. Moltes de les persones que cerquen la veritat dels fets són professionals altament qualificats, que aporten sòlids arguments i sobretot preguntes. Moltes preguntes. La desinformació dels mitjans de comunicació és una realitat tan incontestable que el ciutadà està pràcticament obligat a cercar respostes alternatives, sense que això signifiqui forçosament que s'hagi d'empassar la primera història que li plantin al davant. En el cas dels atemptats contra les Torres Bessones, les explicacions emeses per la televisió desafien totes les lleis de la física. Després d'escoltar la veu de bombers, testimonis i experts en demolicions, no hi ha dubte que s'argumenta d'una manera rigorosa que aquell parell de gegants no van poder desplomar-se a causa del xoc dels avions. Els moviments anteriors al dia de l'horror resulten d'allò més sospitosos, així com els interessos econòmics vinculats a l'assegurança dels edificis. No és cap secret que l'amenaça islamista va suposar un argument ideal per al retrocés respecte el tractat de Ginebra o la retallada de drets civils. La invasió de l'Iraq o la guerra a l'Afganistan també descansarien en la convicció que calia combatre el terrorisme. La privatització de l'exèrcit i els guanys assolits per personatges directament lligats al Govern, són alguns dels indicis que porten molts ciutadans a desconfiar de les explicacions de Washington. Amb tot, encara costa creure que es planifiqués fredament tanta mort i destrucció, per després enganyar la població, però ¿no és el mateix que farien més endavant, amb les armes de destrucció massiva? ¿quants misteris ens ha d'aclarir encara la Història?
Tenia curiositat per saber quin era el parer del periodista sobre les hipòtesis conspiradores. Fins i tot ell té dubtes respecte la versió oficial, malgrat haver presenciat en directe l'ira de Bin Laden. No estem davant de conjectures astrals, pròpies de vidents xarlatans. Moltes de les persones que cerquen la veritat dels fets són professionals altament qualificats, que aporten sòlids arguments i sobretot preguntes. Moltes preguntes. La desinformació dels mitjans de comunicació és una realitat tan incontestable que el ciutadà està pràcticament obligat a cercar respostes alternatives, sense que això signifiqui forçosament que s'hagi d'empassar la primera història que li plantin al davant. En el cas dels atemptats contra les Torres Bessones, les explicacions emeses per la televisió desafien totes les lleis de la física. Després d'escoltar la veu de bombers, testimonis i experts en demolicions, no hi ha dubte que s'argumenta d'una manera rigorosa que aquell parell de gegants no van poder desplomar-se a causa del xoc dels avions. Els moviments anteriors al dia de l'horror resulten d'allò més sospitosos, així com els interessos econòmics vinculats a l'assegurança dels edificis. No és cap secret que l'amenaça islamista va suposar un argument ideal per al retrocés respecte el tractat de Ginebra o la retallada de drets civils. La invasió de l'Iraq o la guerra a l'Afganistan també descansarien en la convicció que calia combatre el terrorisme. La privatització de l'exèrcit i els guanys assolits per personatges directament lligats al Govern, són alguns dels indicis que porten molts ciutadans a desconfiar de les explicacions de Washington. Amb tot, encara costa creure que es planifiqués fredament tanta mort i destrucció, per després enganyar la població, però ¿no és el mateix que farien més endavant, amb les armes de destrucció massiva? ¿quants misteris ens ha d'aclarir encara la Història?
Comentaris