Anonymous, el debat continua obert
La famosa màscara que representa Anonymous està inspirada en la que portava Guy Fawkes, a la novel·la gràfica V de Vendetta, un heroi prototípic que batallava contra un estat opressor
Som Anonymous. Som legió. No oblidem. No perdonem. Espereu-nos. Vet aquí la inquietant targeta de presentació del conegut grup de ciberactivistes Anonymous, organitzat de forma horitzontal a través de la xarxa. És habitual topar-se amb la característica màscara de la imatge en les movilitzacions de protesta, contra el poder polític o financer. Com en el cas de Wikileaks, desperten tota classe de reaccions, que oscil·len des de l'admiració devota fins a la profunda suspicàcia. Val a dir que el codi Penal ja ha fet moviments per a castigar amb penes de presó els hackers subversius. Uns ciutadans hi volen veure rectes defensors dels drets civils, mentre que els altres els acusen de ser vulgars extorsionadors -aquí hi podeu trobar les seves operacions més destacades, arreu del món-. A l'Estat espanyol, recentment, han anunciat una recopilació de dades referents a la repressió postfranquista (1975-2011), així com la divulgació de comprometedors informes vinculats a l'11-M, entre d'altres accions imminents.
Prenguem la darrera amenaça com a exemple. Els atemptats de Madrid, igual que l'infaust Onze de setembre, han generat teories conspiradores. Les hipòtesis paral·leles es basen en diversos punts foscos de la investigació, exposats a bastament a la xarxa i també en alguns llibres reveladors. Com ha succeït als Estats Units, els plantejaments alternatius han estat silenciats de forma sistemàtica en ràdios i televisions. O ETA o Al-Qaeda. No ha existit espai per a una tercera opció. Evidentment, una servidora no disposa de formació suficient per a posicionar-se a favor o en contra de la presumpta implicació de l'Estat en la massacre. Amb tot, si que trobo clarament condemnable el búnquer del periodisme espanyol respecte les veus dissidents. Només cal constatar la facilitat amb la qual us publicaran un article adulador sobre Guardiola i la cursa d'obstacles que haureu de superar, si desitgeu exposar arguments ferms contra les càrregues policials. La diferència entre una bassa d'oli i un mar de tempesta. Com deia, hauria trobat interessant una discussió en profunditat sobre les contradiccions de la versió oficial. Si de debò vivim en democràcia, els discursos més crítics també haurien de tenir cabuda en columnes i tertúlies, per més incòmodes que resultin. En aquest sentit, la tasca ciberactivista em sembla benvinguda. El debat que han posat damunt la taula, continua obert.
¿Constitueixen una amenaça o representen una alliberació? ¿Són fruit de les circumstàncies o els espera un llarg i pròsper camí? Els excel·lents resultats del Partit Pirata a Alemanya fan pensar que el seu missatge no és flor d'un dia sinó que ha quallat dins la societat, esgotada de tanta manipulació, corrupció i immunitat política. Podríem discutir llargament si organitzacions com Anonymous representen un contrapoder real o són una solució desitjable pels mals que ens assetgen. Al meu entendre, no hi ha dubte que existeix un abundant substrat per afavorir el seu naixement i proliferació. Ells i elles asseguren que són com els múltiples caps d'una Hidra mitològica. Si proveu de tallar-ne un, en sortiran deu.
Som Anonymous. Som legió. No oblidem. No perdonem. Espereu-nos. Vet aquí la inquietant targeta de presentació del conegut grup de ciberactivistes Anonymous, organitzat de forma horitzontal a través de la xarxa. És habitual topar-se amb la característica màscara de la imatge en les movilitzacions de protesta, contra el poder polític o financer. Com en el cas de Wikileaks, desperten tota classe de reaccions, que oscil·len des de l'admiració devota fins a la profunda suspicàcia. Val a dir que el codi Penal ja ha fet moviments per a castigar amb penes de presó els hackers subversius. Uns ciutadans hi volen veure rectes defensors dels drets civils, mentre que els altres els acusen de ser vulgars extorsionadors -aquí hi podeu trobar les seves operacions més destacades, arreu del món-. A l'Estat espanyol, recentment, han anunciat una recopilació de dades referents a la repressió postfranquista (1975-2011), així com la divulgació de comprometedors informes vinculats a l'11-M, entre d'altres accions imminents.
Prenguem la darrera amenaça com a exemple. Els atemptats de Madrid, igual que l'infaust Onze de setembre, han generat teories conspiradores. Les hipòtesis paral·leles es basen en diversos punts foscos de la investigació, exposats a bastament a la xarxa i també en alguns llibres reveladors. Com ha succeït als Estats Units, els plantejaments alternatius han estat silenciats de forma sistemàtica en ràdios i televisions. O ETA o Al-Qaeda. No ha existit espai per a una tercera opció. Evidentment, una servidora no disposa de formació suficient per a posicionar-se a favor o en contra de la presumpta implicació de l'Estat en la massacre. Amb tot, si que trobo clarament condemnable el búnquer del periodisme espanyol respecte les veus dissidents. Només cal constatar la facilitat amb la qual us publicaran un article adulador sobre Guardiola i la cursa d'obstacles que haureu de superar, si desitgeu exposar arguments ferms contra les càrregues policials. La diferència entre una bassa d'oli i un mar de tempesta. Com deia, hauria trobat interessant una discussió en profunditat sobre les contradiccions de la versió oficial. Si de debò vivim en democràcia, els discursos més crítics també haurien de tenir cabuda en columnes i tertúlies, per més incòmodes que resultin. En aquest sentit, la tasca ciberactivista em sembla benvinguda. El debat que han posat damunt la taula, continua obert.
¿Constitueixen una amenaça o representen una alliberació? ¿Són fruit de les circumstàncies o els espera un llarg i pròsper camí? Els excel·lents resultats del Partit Pirata a Alemanya fan pensar que el seu missatge no és flor d'un dia sinó que ha quallat dins la societat, esgotada de tanta manipulació, corrupció i immunitat política. Podríem discutir llargament si organitzacions com Anonymous representen un contrapoder real o són una solució desitjable pels mals que ens assetgen. Al meu entendre, no hi ha dubte que existeix un abundant substrat per afavorir el seu naixement i proliferació. Ells i elles asseguren que són com els múltiples caps d'una Hidra mitològica. Si proveu de tallar-ne un, en sortiran deu.
Comentaris