Modesta retallada en despesa militar (una vegada més)

La ministra Chacón informava sobre una operació militar a Líbia

Cada cop de tisora anunciat per les autoritats competents és una patacada a l'estómac del ciutadà. Les conseqüències a llarg termini encara no podem avaluar-les detalladament però intuïm una ferida sagnant, complicada de cicatritzar. Atesa la manca de criteri professional a l'hora de retallar, el benefici a curt termini pot repercutir en un agreujament futur de la crisi. Segons alguns experts, les mesures plantejades tindran l'efecte oposat al que pretesament persegueixen. Queda clar que ens haurem d'estrènyer el cinturó en l'àmbit sanitari, social i també educatiu però ¿què succeïrà amb l'armament? Si es combaten amb tanta passió les grans estafes del PIRMI ¿no caldria explicar, fil per randa, quins seran els estalvis en matèria de recerca militar? Malgrat la seva formidable contribució al deute públic, aquesta no és una necessitat informativa de primer ordre.

Segons el Centre d'Estudis per la Pau J.M. Delàs, les reduccions respecte el 2008, no han impedit que la despesa militar per al 2011 sigui encara una de les prioritats públiques del Govern espanyol. La inversió en R+D militar és molt més elevada que la del nostre entorn socioeconòmic i tres vegades superior a la investigació sanitària. També està significativament per damunt del dispendi en ciència bàsica, educació, medi ambient i eficiència energètica. Destaca la mala gestió relacionada amb la indústria militar, que suposa grans augments en relació als costos inicialment pressupostats, així com els crèdits concedits pel Ministerio de Industria, que encara no han estat retornats. Enguany, per exemple, hi ha prevista l'adquisició de 2.600 míssils antitanc Spike, construïts per l'empresa israeliana Rafael. Contràriament al què es transmet des de la propaganda oficial, les empreses militars són un pou constant de pèrdues per al país. Tot i les reveladores dades, la implacable tisora no té previst fer estralls a ca la Chacón. Es reserven la massacre per a d'altres indrets.

No cal dir que tot el ball de números té el seu equivalent en el camp de batalla. Ho apuntava Vicenç Fisas en un article: la despesa militar centrada en la compra d'armament és inversament proporcional a l'esforç diplomàtic per a gestionar crisis i construir processos de pau. La magnífica exposició de cinisme significa hospitals derruïts, soldats amb els caps esberlats, mares destrossades pel dolor, infants mutilats i, per descomptat, més violència futura. Un drama per a la humanitat que s'oculta sota tota mena de pretextos i falses esperances. Encara hi ha qui dubta que necessitem una altra forma de fer política. És qüestió de vida o mort.