L'home que somiava George Clooney i la seva casa del llac Como
L'estil de vida de George Clooney desperta admiració en alguns homes
Les dones tenim experiència en defensar diferents tipus de feminitat. L'ancestral discriminació que patim ens ha conduït a reivindicar, incansablement, que no volem ser relegades a simples objectes sexuals ni tampoc encasellades en certs rols dins de la societat. Aquest reduccionisme ens resulta més que familiar i per això perseverem en la lluita, malgrat la vulneració dels nostres drets fonamentals i les recurrents invectives dels masclistes de torn. Val a dir que quan he exposat aquesta realitat en alguna xerrada, m'ha sorprès agradablement constatar com també hi ha homes sincerament interessats en conèixer la psicologia de la dona així com la seva pròpia part femenina. En ocasions, amb un entusiasme que supera fins i tot el de les dones. És esperançador constatar com, en tantes ocasions, remem en la mateixa direcció. Tal vegada no potenciem prou els moments de màgica connexió.
La identitat masculina és difícil de definir: està condicionada per un compendi de factors genètics, polítics, culturals i familiars. La influència dels models cinematogràfics és un component a tenir en compte, a l'hora de generar determinats estereotips dels quals pot resultar complicat alliberar-se. És evident que s'han fet passos endavant però encara queden moltes muralles per enderrocar. Penso que el prototip de mascle heterosexual, blanc i poderós preval de manera aclaparadora sobre la resta. També considero que es posa massa èmfasi en els aspectes estètics d'aquest canvi i es parla poc de les necessàries transformacions psicològiques i socials. Personatges com George Clooney són descrits com un model übersexual, el qual manté elements de la masculinitat tradicional però incorpora certes qualitats més contemporànies, com l'acceptació de la vulnerabilitat, la sensibilitat o l'expressió de les emocions. ¿De debò el perfil Clooney representa una avenç en matèria d'igualtat? El nivell d'exigència cap a l'home no desmereix en absolut la tirania corporal de les seves successives parelles. L'actor coneix en profunditat el show business però no ha abandonat el compromís social. És un madur atractiu que conserva la capacitat per seduir dones joves i guapes. Té un nivell adquisitiu elevat i es pot permetre luxoses residències, en indrets paradisíacs, on gaudir intensament dels plaers de la vida. No sé fins a quin punt resulta frustrant o alliberadora, tanta potència i glamur. Hi voldria veure evolució però hi percebo més aviat estancament. La mateixa supèrbia, amb una disfressa renovada. ¿Són aquests els vertaders somnis de l'home del S.XXI?
La identitat masculina és difícil de definir: està condicionada per un compendi de factors genètics, polítics, culturals i familiars. La influència dels models cinematogràfics és un component a tenir en compte, a l'hora de generar determinats estereotips dels quals pot resultar complicat alliberar-se. És evident que s'han fet passos endavant però encara queden moltes muralles per enderrocar. Penso que el prototip de mascle heterosexual, blanc i poderós preval de manera aclaparadora sobre la resta. També considero que es posa massa èmfasi en els aspectes estètics d'aquest canvi i es parla poc de les necessàries transformacions psicològiques i socials. Personatges com George Clooney són descrits com un model übersexual, el qual manté elements de la masculinitat tradicional però incorpora certes qualitats més contemporànies, com l'acceptació de la vulnerabilitat, la sensibilitat o l'expressió de les emocions. ¿De debò el perfil Clooney representa una avenç en matèria d'igualtat? El nivell d'exigència cap a l'home no desmereix en absolut la tirania corporal de les seves successives parelles. L'actor coneix en profunditat el show business però no ha abandonat el compromís social. És un madur atractiu que conserva la capacitat per seduir dones joves i guapes. Té un nivell adquisitiu elevat i es pot permetre luxoses residències, en indrets paradisíacs, on gaudir intensament dels plaers de la vida. No sé fins a quin punt resulta frustrant o alliberadora, tanta potència i glamur. Hi voldria veure evolució però hi percebo més aviat estancament. La mateixa supèrbia, amb una disfressa renovada. ¿Són aquests els vertaders somnis de l'home del S.XXI?
Comentaris