Un bon regal pel dia de la mare

L'endocrinòloga Carme Valls-Llobet és autora de Mujeres, salud y poder

Sense saber-ho, feia molt de temps que esperava Mujeres, salud y poder. Vaig enxampar casualment la presentació del llibre a la Biblioteca de Palafrugell, un dia d'aquells desvagats que hi anava a tornar una novel·la. Em va cridar l'atenció la claredat expositiva de l'autora, al costat del rigor i coratge amb el qual desgranava els temes continguts en el seu assaig. Poques vegades tens oportunitat d'escoltar professionals de la medicina que adverteixin sobre els punts foscos dels anticonceptius hormonals o els psicofàrmacs i destaquin, en canvi, la importància dels factors mediambientals, laborals o de poder a l'hora d'entendre el malestar femení i el seu possible tractament. Valls-Llobet ofereix una aproximació fiolosòfica i científica, alhora que crítica, holísitca i de gènere, vertaderament necessària. A mesura que passo pàgines, m'adono de fins a quin punt les dones hem estat víctimes d'una visió androcèntrica de l'ésser humà, que ha condicionat indefectiblement la nostra relació amb el cos i la manera de posar remei al sofriment. Llegeixo l'obra amb vertadera fruïció, mentre prenc apunts en una petita llibreta. El títol ho diu tot però és massa anodí per a fer-li justícia. Penso en la quatitat de deixalla pseudocientífica -tan contaminada per interessos de tota índole- que apareix a la premsa i la mancança d'un pensament elaborat, conscient i compromès. La doctora Valls-Llobet, tal i com assenyala Celia Amorós en el pròleg, ha fet un exercici de reflexió profund sobre la praxi clínica i el món de la investigació, un tresor preuat, atesa la banalitat que ens ofega. El resultat ha estat un instrument, al meu entendre imprescindible, per a qualsevol professional vinculat a la sanitat i per a totes aquelles dones que, com apunta l'autora a la dedicatòria, vulguin ser protagonistes de la seva salut. Podria destacar nombrosos passatges, que m'han posat la pell de gallina, pel seu caràcter sensible i revelador. Em decanto pel paràgraf final, molt encertat en temps de tisorada, a manera de conclusió (pàgs. 416-417):

"Recuperar el cuerpo como el lugar de una libertad potencial, hacer que el organismo sea un compendio de energía y vitalidad, es la propuesta que las médicas feministas hacemos al resto de mujeres. No estamos determinadas por nada ni por nadie. No tenemos destinos que son preformados de antemano ni en nuestro exterior ni en nuestra subjetividad. Los condicionantes de género se han de visibilizar y denunciar, los riesgos para la salud se han de prevenir y no medicalizar, y las discriminaciones se han de cambiar. Poder hacerlo en libertad, aunque sea costoso, es nuestra esperanza. Esperanza difícil de realizar en solitario.
Sólo la fuerza de las redes científicas, sociales, filosóficas, sindicales, puede ayudar a enfrentarnos a unas redes perfectamente organizadas del poder industrial, institucional y mediático. Redes que no sean sólo de resistencia sino de propuesta social, de reflexión y de debate. Redes que puedan abrir las mentes de otras mujeres que no saben salir del laberinto de los estereotipos que nos condicionan. Mi propuesta es que creemos ya las redes de mujeres saludables, sensuales y sensitivas, que desarrollan la exploración de la propia vitalidad y de la propia sensualidad, teniendo en cuenta que estimular los órganos de los sentidos da vida a las propias neuronas. [...]
Recuperar el papel de protagonistas y sujetas de nuestro destino, recuperar el deseo por propia voluntad y en libertad, es para mi el renacimiento personal y colectivo, para poder vivir a fondo el tiempo limitado que tenemos y conseguir una salud que sea una vitalidad reencontrada cada día, una salud para disfrutar."


Moltíssimes gràcies, doctora.