Calmants de temporada

S’acosta el final de la lliga i començo a experimentar aquell horror vacui de què parlaven els existencialistes. Un desagradable neguit en expansió. Amb tot, penso que serà innecessari córrer cap a la farmàcia, perquè sempre hi ha distraccions a l’abast. Massilla mediàtica per omplir qualsevol esquerda. Quin nombre de columnes es deuen haver escrit sobre Mourinho? Quantes hores invertides, en dilucidar si Busquets va insultar Marcelo a traïció? Allà on hi havia un penalty dubtós, s’hi haurà de posar algun safareig de darrera hora. En comptes de debatre sobre Guardiola, caldrà inventar un spaguetti western, amb Obama en el paper de sheriff. Convé no despistar-se. Tant se val si broten manifestacions per les cantonades. O si moren assassinades milers de persones, en conflictes escampats arreu. No ens deixem atrapar, per l’angúnia i per la queixa! No ens entretinguem, entre el fang i la brutícia! Encara prendríem mal, com deia aquell. Senzillament, s’hauran de buscar alternatives a la pilota. No és tan complicat d’entendre, si hi posem una mica de voluntat. Recordem que la programació estiuenca, dissenyada per a primats poc evolucionats, ho deixarà tot a favor nostre.

Mentre esperem la xafogor, podem ocupar-nos del morbós affaire de Dominique Strauss-Khan, aquest peix gros que per culpa de la bragueta va camí de la guillotina. Una cambrera d’hotel l’ha denunciat per assetjament sexual i au revoir a la carrera política. Quedem-nos amb el sainet i no anem més enllà, de debò. Abstinguem-nos de penetrar a la fosca cambra del poder. Mantinguem-nos allunyats de les especulacions. Creieu-me. Més enllà de l’entreteniment, només hi ha l’horror.