S'acabarà la sèrie del metge maltractador?
Potser aquesta vegada serà veritat i Hugh Laurie deixarà de posar-se a la pell de l'insuportable doctor House. Diuen que l'actor britànic vol estar a prop de la família i dedicar-se al blues. La seva vida probablement millorarà, sense que l'ombra de l'avinagrat facultatiu li trepitgi els talons. S'haurà de veure si aquesta decisió afectarà la continuïtat de la sèrie. Sembla gairebé assegurat un final definitiu, en cas que es confirmés el comiat de l'estrella principal. Algú podria trobar un substitut a l'alçada?
M'ha sorprès que diverses persones amb problemes d'hipocondria sentin autèntica devoció per aquest producte televisiu. Estar regularment en contacte amb els diagnòstics més rocambolescos és la pitjor medicina per a tractar l'ansietat per la salut. M'he escarrassat a recomanar distància però el glamur barroer del doctor House ha pesat més que el meu benintencionat consell. Francament, no puc entendre la fascinació que desperta aquest personatge repel·lent. Els seus admiradors afirmen que posseeix aquella mena de sinceritat desacomplexada que tots portem a dins però no gosem expressar, per temor a les represàlies. No penso que s'hagi de confondre la virtut de defensar els propis valors amb la grolleria desfermada. Es miri per on es miri, House maltracta sistemàticament els companys de feina i els pacients, els quals, l'última cosa que necessiten és un interlocutor antisocial, per més brillant que sigui. El tracte respectuós i humà no es pot dissociar de cap manera de la bona praxi. Abans que ser un exemple de singularitat i talent, House representa el prototip de la violència en l'entorn mèdic. Malgrat que els mitjans acostumen a parlar de l'hostilitat de determinats pacients a la sanitat pública -la qual dóno fe que existeix- també caldria ressaltar el menyspreu, més o menys evident, d'alguns desaprensius amb bata blanca. La humiliació, la manca absoluta d'empatia, la desatenció, la burla o la desinformació violen clarament els principis ètics de la professió. Si mai ensopegueu amb un doctor House, no ho dubteu ni un moment: planteu cara i denuncieu-lo on calgui.
M'ha sorprès que diverses persones amb problemes d'hipocondria sentin autèntica devoció per aquest producte televisiu. Estar regularment en contacte amb els diagnòstics més rocambolescos és la pitjor medicina per a tractar l'ansietat per la salut. M'he escarrassat a recomanar distància però el glamur barroer del doctor House ha pesat més que el meu benintencionat consell. Francament, no puc entendre la fascinació que desperta aquest personatge repel·lent. Els seus admiradors afirmen que posseeix aquella mena de sinceritat desacomplexada que tots portem a dins però no gosem expressar, per temor a les represàlies. No penso que s'hagi de confondre la virtut de defensar els propis valors amb la grolleria desfermada. Es miri per on es miri, House maltracta sistemàticament els companys de feina i els pacients, els quals, l'última cosa que necessiten és un interlocutor antisocial, per més brillant que sigui. El tracte respectuós i humà no es pot dissociar de cap manera de la bona praxi. Abans que ser un exemple de singularitat i talent, House representa el prototip de la violència en l'entorn mèdic. Malgrat que els mitjans acostumen a parlar de l'hostilitat de determinats pacients a la sanitat pública -la qual dóno fe que existeix- també caldria ressaltar el menyspreu, més o menys evident, d'alguns desaprensius amb bata blanca. La humiliació, la manca absoluta d'empatia, la desatenció, la burla o la desinformació violen clarament els principis ètics de la professió. Si mai ensopegueu amb un doctor House, no ho dubteu ni un moment: planteu cara i denuncieu-lo on calgui.
Comentaris