Elles també paguen


Ahir a la nit, a La 2, van emetre Servicio de compañía, protagonitzada per Andy García. El film explica la història d'un escriptor que no aconsegueix reeixir en el seu ofici i es veu temptat per un inversemblant Mick Jagger a exercir durant un temps la prostitució de luxe. La cinta mostra una sordidesa sense pal·liatius, que condueix a la ruïna moral i familiar a un home que només podrà reconstruir-se a través del seu art. Em va enlluernar la sempre sublim Angelica Houston, en el paper secundari de dona casada, que acudeix als serveis de sexe de pagament sense cap contemplació ni escrúpol. La mateixa temàtica s'ha tractat en altres ocasions a la gran pantalla, American Gigoló, per exemple, és de referència obligada. Recentment, al nostre país, s'ha estrenat La clienta, de la polèmica Josiane Balasko. La directora ha declarat que l'interessa reflectir el tema de la solitud femenina, tan estigmatitzada a la nostra societat.
Encara costa concebre que una dona pagui per obtenir sexe. ¿Com és possible que ens entreguem a l'exercici de l'hostilitat de la qual hem estat víctimes durant segles?. Estic convençuda, però, que es tracta d'un fenomen que anirà en augment i no només a les altes esferes (per cert, la prostitució de luxe no apareix mai a les portades dels diaris...).
A banda de patir la violència masclista, les dones caiem en les mateixes baixeses que els nostres companys masculins. ¿No és una qüestió de poder, més que de gènere?

Comentaris

Clidice ha dit…
Contràriament al que molta gent es pensa, masclisme i feminisme no tenen gènere. Moltes dones tenen comportaments masclistes, de domini. I, sortosament, cada vegada hi ha més homes feministes, que viuen en igualtat amb la meitat de la població mundial. El cinema, últimament, sembla molt interessat en enviar el missatge de "elles també ho fan, aleshores deu estar bé". Tota la nostra societat està patint un retrocès respecte als 60-70 brutal.
Anònim ha dit…
Clara m'has fet pensar en una aristocrata coneguda que té un "amigo muy especial" que l'acompanya a tot arreu... Ja m'agradaria saber si li aniria tan al darrera si fos una velleta oblidada en un asil!
MartaO.
Miquel Saumell ha dit…
Dius: "Encara costa concebre que una dona pagui per obtenir sexe". I jo et responc: exactament igual que quan la transacció és en sentit contrari, és a dir, quan és l’home qui paga i la dona qui cobra.
Clara, amb tota franquesa, no hi veig cap diferència.
Clidice: tota la raó, no puc afegir res més...

MartaO.: pots donar per fet que si l'aristocrata fos una velleta oblidada en un asil no tindria cap pretendent!

Miquel: no hi veus diferències perquè no n'hi ha, només volia assenyalar que el fet que una dona pagui encara costa més de concebre socialment.

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia