U de setembre
M'endinso silenciosament, de manera gairebé imperceptible, en l'engranantge inexorable del temps laborable.
Guanyar temps o perdre el temps.
Arribar a l'hora.
Complir amb tot.
El Dragon Khan com a metàfora
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan. Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes. Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa entreveur
Comentaris
Ja veurem com pinta aquest 2009-2010 :)
Et desitjo sort pel teu nou "curs professional" jeje.
Una abraçada,
Sergi Montells.
Espero que et provi força la rentrée. Treballar no és necessàriament dolent, ni negatiu. Almenys no ho és per mi.
Miquel, tampoc no ho és per a mi, al contrari, simplement necessito acostumar-me al canvi de ritme...