El problema de la droga

Comentaris

DABITIKO ha dit…
Hola Clara,

Ja estic de tornada de vacances. Aquest any he estat a Canadá i als EUA. L'experiència a Canadá ha sigut meravellosa. Quina gent més maca! són molt bona gent, tothom està disposat a ajudar-te! a més són civilitzats i educats! Vaga, que he notat molta diferència amb nosaltres!

Per altra banda, de tornada vam parar a New York i tot i que es una ciutat espectacular, la gent ens van tractar bastant malament. Són una mica prepotents.

Et deixo un enllaç que he vist que em sembla interessant!

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=643509&idseccio_PK=1029

Una abraçada!

David
9 de setembre del 2009, a les 11:54
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Hola, David, quina casualitat! L'entrevista que m'has passat és a una professora que vaig tenir a la carrera. En guardo molt bon record!Aquest matí ja l'he vista quan he comprat el diari, més tard la llegiré amb tranquil·litat.
Quina enveja que em fas amb el teu viatge! Jo m'haig de conformar veient "Españoles en el mundo", precisament l'altre dia van anar fins a Toronto. La veritat és que trobar-te amb gent amable i educada és un gust. Em sap greu dir-ho però tens molta raó, que diferents a nosaltres!
Bona entrada a la feina!
9 de setembre del 2009, a les 12:19
Anònim ha dit…
Què xula que està l'entrevista. Ara em poso a llegir-la, està feta per Gaspar Hernàndez, oi?

Gràcies pel link DAVID :)
9 de setembre del 2009, a les 18:14
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Pedagogia de l'Holocaust: mai més contra ningú?

Imatge
  Una jove es fa una selfie davant del camp de concentració d'Auschwitz. Foto extreta d' ABC News . Arran del genocidi a Gaza, milers de persones arreu del món es formulen la mateixa pregunta: com és possible que es repeteixi la història? Si els israelians conserven la memòria de la Xoà (més coneguda per nosaltres com a Holocaust) per què permeten la massacre dels palestins? És que no han après res del passat? La resposta seria que sí que s'ha produït un aprenentatge, però no pas en la direcció esperada.  Val a dir que dins la comunitat jueva s'han alçat veus esfereïdes davant del que està succeint a la Franja de Gaza. Hem vist persones jueves de totes les edats en manifestacions, xarxes socials i mitjans de comunicació expressant-se de manera inequívoca en contra de la política genocida de l'Estat d'Israel. "No en el meu nom" és una proclama coneguda des de fa dècades i que ara ressona amb més força que mai. Desitgen que no deixin de denunciar-se les...
Més informació

"Trilogia de Copenhaguen", un nou capítol

Imatge
L'autora danesa  Tove Ditlevsen treballant en una de les seves obres. L'escriptura la va ajudar a sobreviure les circumstàncies més fosques imaginables. Imatge extreta d'Spectator Australia. En acabar la novel·la d'autoficció "Les cares" de Tove Ditlevsen, la "Trilogia de Copenhaguen" va passar immediatament a la meva llista de llibres pendents perquè en aquella història ja hi vaig endevinar una visió trencadora i coratjosa sobre els problemes psicològics. Aprofitant l'avinentesa d'una iniciativa temàtica a Instagram, m'he endinsat novament en l'univers de la reconeguda escriptora danesa, la intensa vida de la qual es manifesta en tota la seva obra, tant narrativa com poètica. La biografia es divideix en tres parts. La primera té lloc al barri obrer de Vesterbro de Copenhaguen, en el període d'entreguerres, on es descriu l'ambient asfixiant i sòrdid en què va créixer la Tove i que marcaria els seus passos de joventut, narra...
Més informació

Tothom és tòxic

Imatge
  Fa unes setmanes vaig veure a TV3 la pel·lícula de Dani de la Orden "Casa en flames" -vaig tard, ja ho sé. L'Emma Vilarasau broda el paper de la Montse, una mare que faria el que fos per conservar l'atenció de la seva família, un comportament que, a mesura que avança la trama, anem comprenent millor i amb el qual moltes dones, d'una manera o altra, s'han identificat. L'acció no s'atura i els diàlegs, carregats de mala bava, et mantenen en permenent tensió i atenta a la pantalla (malgrat els inadmissibles talls publicitaris de la nostra ). Sense fer cap espòiler, explicaré que el fill de la Montse, en David -interpretat amb molta gràcia per l'Enric Auquer-, es queixa de manera infantil a la mare que la seva nòvia li ha etzibat que és un tòxic. Ella li treu tota la importància responent-li que ara està de moda aquesta expressió i que "tothom és tòxic". Si bé és cert que en David és un noi sobreprotegit, que es mereixeria un bon bany de re...
Més informació