Lectors de teleprompter


El periodista ha mort, ha nascut el lector de teleprompter


Tal com tenim l'economia, la societat necessita propostes per estalviar. Atès que els telenotícies s'assemblen cada cop més a espectacles d'entreteniment, jo apostaria perquè les facultats de periodisme tanquessin la barraca. Prou despeses de professorat i altres infraestructures de pensament inútils. Cuidar l'aspecte físic i la dicció dels professionals hauria de ser suficient. Potser així sortiríem de la crisi.

Comentaris

Clidice ha dit…
ah! però fan alguna cosa més? em pensava que només llegien el que els dictava el paganini de torn. Sempre s'aprenen coses noves!
24 de setembre del 2009, a les 12:54
DABITIKO ha dit…
Jo proposaria fer una carrera universitària de periodisme modern amb la Belén Esteban, Ana Rosa Quintana i Jesús Mariñas com a professors.. De catedràtica posaria a La Patiño! I alaaaa... a donar classes!

A veure si dintre d’uns anys d’impartir classes de ‘merda’, ens dona suficient fàstic tot com per començar a denunciar, manifestar i dir en veu alta que volem un món millor!

Igualment Clara, jo tinc esperança que algun dia veure’m la llum!
24 de setembre del 2009, a les 14:23
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Clidice, se suposa que els lectors de teleprompter tenen una carrera universitària. La llàstima és que els telespectadors no ho notem massa...

David, amb aquest professorat el futur del país estaria assegurat, sobretot tenint en compte que molta gent els fa més cas a ells que als autèntics professionals!
25 de setembre del 2009, a les 11:19
Anònim ha dit…
En quant a la foto, diuen que aquesta és l'única francesa que s'afaita sota el braç. Per això la posen a la tele.

I en quant a tancar les facultats de periodisme, estaria molt bé. A Espanya en molts casos la secció d'economia està òbviament escrita per no-economistes. No es tracta només de saber escriure; es tracta de saber del que parlen...
26 de setembre del 2009, a les 0:34
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Hola, Martí, hi ha periodistes que són autèntics cracs. Els pots posar en tertúlies de política, economia, crònica social, educació, toros...que ells hi entenen de tot!
26 de setembre del 2009, a les 13:14
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Imatge
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan.  Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes.   Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa entreveur
Més informació

Tertúlia sobre loteria

Imatge
Ahir vaig participar en una tertúlia sobre loteria, al programa de TV3 els matins d'estiu . També hi van intervenir el ja famós responsable de la Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, el propietari del bar Pamplona de Vic, Joan Cesari, a qui va tocar un bon pessic, Iolanda Guevara, professora de matemàtiques i Kernan Heinz, assessor financer. La idea del debat va sorgir arrel d'un fenomen col·lectiu ocorregut a Itàlia, al voltant d'un premi de loteria que acumula un pot milionari. Si us ve de gust donar-hi un cop d'ull, podeu fer-ho clicant aquí.
Més informació

No abaixem la guàrdia

Imatge
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància. Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals , que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable d
Més informació