Líbia: deu mil morts
Apunto en un paper uns quants temes per a tractar al blog i veig impossible reflexionar sobre cap altra qüestió que no sigui l’infern libi. Ara, els morts són tema de portada. I jo em pregunto on érem, quan es gestava tot aquest horror. En quina mena de distraccions ocupàvem el temps lliure. Gaddafi, no fa gaire acollit amb tots els honors per Zapatero -amb Aznar també s'hi portava a partir un pinyó-, ha embogit fins al punt de protagonitzar una carnisseria davant la qual alguns mandataris fan veure que se sorprenen. No sé que té de particular que un sanguinari, davant del perill, reaccioni amb una matança indiscriminada. Semblen col·lapsats. Potser esperaven un discurs sobre la pau universal i la llibertat dels pobles. Gaddafi ha respost a les revoltes com l'assassí que ha estat sempre, encara que en els països civilitzats no hi passin, aquestes coses. Qui sap, potser els seus col·legues nord-africans haurien fet el mateix, si haguessin intuït alguna possibilitat de triomf. Ob...
Comentaris
Ara bé, si el que tu insinues és que tal vegada a l’amic Pochettino no el van convidar a compartir finestra, doncs mira, em sembla que no vas massa desencaminada.
Però potser t’has oblidat de que l’Espanyol és només una afició mentre que el Barça és una religió.
Sense anar més lluny, recentment, hem vist imatges del fastuós casament de la filla del senyor Millet, al Palau de la Música... a ningú li va grinyolar la situació?