Elles també paguen

Ahir a la nit, a La 2, van emetre Servicio de compañía, protagonitzada per Andy García. El film explica la història d'un escriptor que no aconsegueix reeixir en el seu ofici i es veu temptat per un inversemblant Mick Jagger a exercir durant un temps la prostitució de luxe. La cinta mostra una sordidesa sense pal·liatius, que condueix a la ruïna moral i familiar a un home que només podrà reconstruir-se a través del seu art. Em va enlluernar la sempre sublim Angelica Houston, en el paper secundari de dona casada, que acudeix als serveis de sexe de pagament sense cap contemplació ni escrúpol. La mateixa temàtica s'ha tractat en altres ocasions a la gran pantalla, American Gigoló, per exemple, és de referència obligada. Recentment, al nostre país, s'ha estrenat La clienta, de la polèmica Josiane Balasko. La directora ha declarat que l'interessa reflectir el tema de la solitud femenina, tan estigmatitzada a la nostra societat.

Encara costa concebre que una dona pagui per obtenir sexe. ¿Com és possible que ens entreguem a l'exercici de l'hostilitat de la qual hem estat víctimes durant segles?. Estic convençuda, però, que es tracta d'un fenomen que anirà en augment i no només a les altes esferes (per cert, la prostitució de luxe no apareix mai a les portades dels diaris...).

A banda de patir la violència masclista, les dones caiem en les mateixes baixeses que els nostres companys masculins. ¿No és una qüestió de poder, més que de gènere?