Homer versus Aído


Impossible no comentar l'anècdota d'enguany de la temuda Selectivitat.

La prova de català incloïa entre les seves opcions una poesia de Josep Carner (rebutjada majoritàriament per l'alumnat) i un comentari de Jaume Pòrtulas sobre la Ilíada d'Homer. L'examen de castellà, en canvi, contenia un fragment de la novel·la Julia, d'Ana Maria Moix i una notícia sobre un estudi publicat per la ministra d'igualtat, Bibiana Aído, del qual s'ha posat en dubte la sintaxi.

Voldria trencar una llança a favor de la minstra perquè després del cèlebre miembros y miembras, ha demostrat sobradament la seva capacitat d'innovació lingüística. Que no confonguin l'error dels ignorants amb la transgressió dels genis. Per compensar políticament la qüestió, proposaria que l'any vinent s'inclogués un extracte del nou llibre de José María Aznar, España puede salir de la crisis. És un text imprescindible...

Comentaris

Clidice ha dit…
Vaig tenir els dos examens a la mà. Tinc un fill i una xicota de fill ;P que el van fer. Era força inintel·ligible, amb franquesa, em va costar un pèl entendre que coi demanaven. És clar que potser sóc jo el problema, tot i que sempre m'he mogut en l'àmbit de les Humanitats. De tota manera entre la dificultat d'un examen i la de l'altre, el de castellà era infinitament més senzill que el de català, el perquè? doncs no sé quins criteris regeixen la selectivitat, però se'n poden fer diverses hipòtesis, des de les polítiques fins a les de les ganes de fotre, passant pel consum de psicotròpics per part del professorat, o per la possible confusió dels catedràtics de català de creure que els alumnes que surten del batxillerat el saben (així ens va que els "regalen" el nivell C i els veus pel televisor i ni tan sols el saben parlar).
10 de juny del 2009, a les 10:10
Miquel Saumell ha dit…
Ja que parles d'Aznar, en l'examen d'anglès es podria demanar als alumnes un curt comentari sobre la seva famosa frase "she's my friend", referint-se a Bush, i tot plegat quedaria més arrodonit.
10 de juny del 2009, a les 15:57
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Clidice: gràcies per la informació, les hipòtesis que apuntes són bastant raonables!És tan preocupant el baix nivell com la dificultat per entendre el que es demana. Després ens queixem dels estudiants...

Miquel:bona idea, segur que algú ja ho tenia pensat. No oblidem que el seu nivellàs d'anglès el va portar fins a la Universitat de Georgetown. No fem bromes!
10 de juny del 2009, a les 17:02
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Imatge
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan.  Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes.   Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa ...
Més informació

Tertúlia sobre loteria

Imatge
Ahir vaig participar en una tertúlia sobre loteria, al programa de TV3 els matins d'estiu . També hi van intervenir el ja famós responsable de la Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, el propietari del bar Pamplona de Vic, Joan Cesari, a qui va tocar un bon pessic, Iolanda Guevara, professora de matemàtiques i Kernan Heinz, assessor financer. La idea del debat va sorgir arrel d'un fenomen col·lectiu ocorregut a Itàlia, al voltant d'un premi de loteria que acumula un pot milionari. Si us ve de gust donar-hi un cop d'ull, podeu fer-ho clicant aquí.
Més informació

No abaixem la guàrdia

Imatge
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància. Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals , que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable d...
Més informació