Bona Revetlla


La Revetlla de Sant Joan no em fa cap il·lusió. Més aviat és mandra el que em provoca el fet d’haver de sentir els espetecs dels petards i aguantar els excessos dels altres. Per això fa temps que no surto de festa aquesta nit.
Els records més bonics que en conservo són de la infantesa. Les fogueres (entre altres coses, cremàvem llibres de text), els petards, les històries de bruixes, la coca i els focs artificials creaven una atmosfera difícil de descriure amb paraules. Una sensació vibrant, com de viure una vetllada irrepetible i màgica. Segur que sabeu de què us parlo. Si estic en companyia de nens, torno a gaudir d’una nit que d’altra manera em resultaria terriblement repetitiva.

Sigui com sigui, espero que passeu una bona Revetlla. Jo me n’aniré a dormir ben aviat, que demà m'haig de llevar molt d'hora. Si no hi ha novetats, ens retrobarem la setmana vinent.

Comentaris

Clidice ha dit…
Tens raó, és important que hi hagi nens. Tot i que els petards jo me'ls estalviaria, m'agraden els focs, m'agraden els correfocs, els castells de focs, però em costa molt entendre quin gaudi hi ha en encendre una metxa i que faci "pum". Què hi farem! sembla indestriable. Què passis uns bons dies :)
Clidice, que passis uns bons dies tu també!
assumpta ha dit…
Bona revetlla, tan de bo ens poguèssin estalviar els petards!

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia