Francis Franco

Si hi ha alguna cosa edificant en el fet de veure programes del cor és que et pots instruir àmpliament sobre psicopatologia. Els estudiants que tinguin interès en veure encarnat el manual de diagnòstic psiquiàtric només han de posar la televisió. És probable que, a qualsevol hora del dia, en una o altra cadena, t'hi trobis un personatge de dubtós equilibri mental posant-se en ridícul públicament. Els platós són un autèntic mostrari d'individus que necessiten urgentment una teràpia.

Ahir al vespre, vaig ensopegar amb el netíssim Francis Franco Martínez-Bordiú, a DEC. Francis volia defensar el seu honor perquè se sentia ultratjat. L'havien titllat de violent i xenòfob a causa d'un incident provocat a l'AVE Saragossa-Madrid. Es veu que en aquesta família tenen certa tirada a anar al programa. Jaime Martínez-Bordiú, condemnat per maltractament i addicte a la cocaïna, hi va acudir fa poc. Una de les perles que va deixar anar per la boqueta va ser que se sentia molt orgullós del seu llinatge. Francis, per la seva banda, va assegurar que el franquisme mai no va existir i que no es podia parlar d'una època passada sense haver-la conegut. També va relativitzar el despotisme de Franco, argumentant que era fill de l'època de Pancho Villa (extremadament convincent). Un col·laborador fins i tot va insinuar que amb el generalíssim es vivia millor... Tot plegat va succeir en un clima distès, de somriures compartits.

Com era d'esperar, només es va tocar tangencialment la privilegiada situació dels descendents del dictador. Francis Franco va vessar la llagrimeta. Es va lamentar que portar el seu cognom no estava precisament de moda en aquest país. Això no va impedir, evidentment, que se li veiés el llautó. Una arrogància i prepotència difícilment dissimulables. Pesen la genètica i els anys de tirania.

Perdoneu la meva solemne ignorància però ¿això seria possible a Alemanya? ¿seria viable a Itàlia? Vaig trobar pertorbadora la plàcida i lucrativa presència de l'ideòleg dels Martínez-Bordiú Franco a la televisió.