Del plató al psiquiàtric

Era d'esperar. La plàcida vida de l'escocesa Susan Boyle havia canviat massa. La fama li ha caigut d'un cinquè pis i no l'ha sabut pair. Allò que semblava un conte de fades, s'ha convertit en un malson. Després de quedar segona a la final de Britain's got talent, la cantant va començar a mostrar-se hostil i a l'hotel on s'allotjava van alertar que tenia una actitud estranya. La policia la va haver d'acompanyar a un hospital psiquiàtric al nord de Londres. Diagnòstic: esgotament mental.
No és la primera vegada que som testimonis d'una història semblant. A Rosa de España també li va passar factura la sobtada aventura amb els escenaris i els flaixos. Els nens d'Slumdog Millionaire, per posar un altre exemple, van ser arrabassats de la misèria per ser traslladats al glamur de Hollywood. Quan van retornar a la crua realitat, estaven tristos i apagats. Deprimits. Ja no acceptaven la vida d'abans. Fins i tot es va especular que els familiars volien vendre'ls al millor postor. Prèviament, la productora havia promès que invertiria diners en el seu barri, per millorar la seva desesperada situació. Però res d'això no ha passat...
Els dilemes ètics al voltant de la mercantilització de persones vulnerables haurien de ser debatuts en profunditat. L'estrès que genera la fama pot provocar diversos problemes de salut mental: brots psicòtics, atacs d'ansietat, addiccions...
Si ho penso bé, no crec que el vertader benestar dels artistes els interessi gaire als directius dels grans despatxos. Les persones són importants però els diners encara ho són més. Si les estrelles s'han de convertir en carnassa pels voltors, cap problema. Business is business!

Comentaris

Clidice ha dit…
Creixem amb el mite de la Ventafocs. Tots pensem que tenim quelcom imprescindible que cal reivindicar i que el món caurà rendit als nostres peus per rescabalar-nos de tant (?) desfici. I acabem sent carnassa per a escenificar la nostra pròpia caricatura i que noves generacions tinguin el mateix mite de merda. I, pel mig, com sempre, algú s'hi fa l'agost.
2 de juny del 2009, a les 10:44
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Els que fan l'agost, com tu dius, es procuren prou de tenir a les seves mans persones vulnerables. Aquestes són les que satisfan millor la seva fam insaciable de diners. El cas de Boyle es podria extrapolar a molts esportistes, personatges del cor...Fins la propera!
2 de juny del 2009, a les 12:32
Silveri Garrell ha dit…
Es d'agrair la menció que fas com a psicòloga d'aquestas dona, realment a partir d'ara se li ha acabat la pau i tranquilitat, i ademés haurà de prendre medicaments. La fama te les seves exigències.
6 de juny del 2009, a les 7:32
Clara Esquena i Freixas ha dit…
El "show business" és fred i despietat. Amb la finalitat de fer diners, no importa destruir cap ésser humà. Fins i tot diuen que a Boyle la van fer perdre expressament per generar més audiència. Totalment pervers. Fins la propera!
6 de juny del 2009, a les 10:48
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Imatge
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan.  Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes.   Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa ...
Més informació

Tertúlia sobre loteria

Imatge
Ahir vaig participar en una tertúlia sobre loteria, al programa de TV3 els matins d'estiu . També hi van intervenir el ja famós responsable de la Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, el propietari del bar Pamplona de Vic, Joan Cesari, a qui va tocar un bon pessic, Iolanda Guevara, professora de matemàtiques i Kernan Heinz, assessor financer. La idea del debat va sorgir arrel d'un fenomen col·lectiu ocorregut a Itàlia, al voltant d'un premi de loteria que acumula un pot milionari. Si us ve de gust donar-hi un cop d'ull, podeu fer-ho clicant aquí.
Més informació

No abaixem la guàrdia

Imatge
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància. Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals , que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable d...
Més informació