Tot això no és res

"Als pocs dies, el pare va morir i sempre tindré present les seves darreres paraules: amb un ample moviment dels braços, com si volgués abraçar-ho tot, em digué: "Tot això no és res". Vaig entendre que volia dir-me que, davant la imminència de la mort, amb tots els seus enigmes, totes les coses d'aquest món, subjectes al temps i a l'espai, cauen en una aclaparadora insignificança. Sempre més he tingut presents aquestes paraules de comiat, que em van obrir els ulls i m'han servit de consol davant les penes i les adversitats, i de fre i de moderació davant dels plaers i desitjos, en considerar el caràcter efímer i fal·laç de totes les coses."

Moisès Broggi. Anys de plenitud, pàg 56.

Memòries d'un cirurgià (segona part).