Divulgació barata
La gent que fuma porros em treu de polleguera. No ho puc evitar. Principalment, em carreguen els que pretenen colar-te el consagrat discurs del poder psicoterapèutic del cànnabis. Et vénen amb el sermonet hippy que la droga t’obre portes del cervell, et connecta amb altres dimensions i no sé quantes aventures galàctiques i paradisíaques. Es passen el dia penjats del globus i encara els has de riure la gràcia. Això no treu que després els arribi la factura com a tothom. Atacs de pànic, addicció, pèrdues de memòria, símptomes psicòtics i desgràcies mentals vàries. Ja he escrit sobre aquesta qüestió en altres ocasions, no em voldria pas repetir, tot i que considero que és un tema molt preocupant, especialment quan afecta els adolescents.La tolerància social a la droga afavoreix el consum i l’addicció. Em costa d’entendre que encara hi hagi adults que siguin aliens als efectes destructius de certes substàncies i es mantinguin anclats en supòsits new age, que mai no han estat demostrats. Hi ha evidència científica més que suficient per qüestionar la bondat de l’herba més enrotllada del planeta (em refereixo al pla psicològic, en el mèdic no m’hi poso).
No cal dir que tothom pot fer el que li vingui de gust, jo no sóc ningú per censurar cap hàbit, som ben lliures de desgraciar-nos el cervell si pensem que això ens fa feliços. La meva intenció no és criminalitzar els fumetes. Tinc altra feina. El que vull dir és que podem prescindir perfectament de la divulgació barata.
Amants de la maria: ens la podríem estalviar?
Comentaris
El principal problema és l'adicció. Com sempre hi ha excepcions i pot ser que algú "controli" però a la llarga sempre passa factura.
Ara bé, les coses no s'han de prohibir, sino explicar bé que fan i quins mals poden provocar...
La prova del cotó que aquestes coses que dius no poden ser bones de cap manera són les pocasoltades que hem d'escoltar cada dia dels polítics, i d’altres que no són polítics. Em sembla que d’aquestes herbes ara en diuen brots verds.
D'altra banda, un altre problema que hi ha al darrere de tot açò és la incorrecta interpretació dels rituals que altres cultures duen a terme de manera controladíssima amb Marihuana i altres elements psico-actius. La seua aplicació a una societat que no és compatible amb el fet d'estar dies i dies de meditació, tranquil.litat, dejuni i altres pràctiques mil.lenàries té com a conseqüències el que descrius al teu article.
Salut.
El problema de l'addicció, per exemple, està totalment sobredimensionat. La majoria de drogues, entre elles el cannabis, no provoquen cap mena d'addicció. Altres poden crear addicció però no necessàriament; hi ha gent que desenvolupa addicció a l'alcohol, en canvi altres, la gran majoria, poden prendre alcohol sense perill de convertir-se en addictes. Altres substàncies se sap que són altament addictives. L'addicció és una cosa molt complexa, no es pot ventilar tan fàcilment com això.
Estic d'acord que les drogues no et connecten amb cap altra dimensió. Les drogues són pura i simplement una eina que altera la biologia de l'organisme. Com totes les eines, es poden utilitzar amb diferents finalitats. Una finalitat pot ser terapèutica, per exemple, per modificar el ritme cardíac, o per reduir la sensibilitat al dolor. També es poden utilitzar per modificar estats de consciència, o per evadir-se de la realitat, i no hi ha res intrínsecament dolent en cap d'aquestes coses.
El que fa falta és més informació objectiva i menys propaganda anti-droga. Que la gent conegui exactament els efectes de cada substància, que sàpiguen què fer en cas d'emergència, etc., per tal que puguin actuar de forma responsable.
El Primo: això que el cànnabis no provoca addicció és fals. La meva experiència clínica em demostra tot el contrari. Hi ha gent que fuma cànnabis diàriament durant anys i malgrat que estan a un peu del psiquiàtric se senten completament incapaços d'abandonar l'hàbit. Certament, hi ha substàncies (inclosos els psicofàrmacs) que utilitzats de manera puntual i amb criteri poden servir d'ajuda en moments concrets. El que passa és que hi ha una tendència generalitzada a caure en el descontrol. Benvingut al blog i fins aviat.
http://www.fundopsi.com.ar/publicaciones/libros/files/actual_2006.pdf#page=40
Salut
El primo: el document que et vaig enllaçar és prou de fiar. De tota manera, si et vols informar més detingudament et recomano que entris a Google Acadèmic i busquis articles sobre cànnabis. Per altra banda, a mi no m'has de convèncer de res, tinc les idees molt clares. Tu pots pensar el que vulguis, ets ben lliure. Al cap i a la fi, la teva opinió no canviarà per a res l'abundant evidència clínica i empírica sobre els nombrosos efectes adversos del cànnabis. Salut i fins la propera.
* La toxicitat aguda del cannabis és molt baixa.
* El fum del cannabis probablement provoca càncer igual que el del tabac.
* No s'han trobat efectes sobre el sistema immunològic.
* No s'han trobat efectes permanents sobre el sistema cardiovascular.
* L'ús continuat probablement causa bronquitis crònica.
* No s'han trobat efectes sobre el sistema reproductiu en humans.
* Pot tenir efectes negatius sobre el fetus, en el cas de dones embarassades.
* Pot tenir efectes negatius pel desenvolupament personal en adolescents.
* El síndrome amotivacional probablement no existeix o és molt rar.
* L'ús crònic en grans quantitats pot provocar un síndrome de dependència similar al de l'alcohol.
* No s'han trobat efectes severs sobre les funcions cognitives.
* No s'han trobat proves que provoqui danys cerebrals.
* Pot produir desordres psicòtics que remeten immediatament amb l'abstinència.
* Pot precipitar una psicosi latent en persones predisposades.
http://www.health.gov.au/internet/main/publishing.nsf/Content/health-pubs-drug-cannab2-ch1.htm
En conclusió, tal com em pensava, sembla que el consum moderat de cannabis és molt innocu (a no ser que tinguis una malaltia mental latent, hipertensió o estiguis embarassada) i que el consum crònic no és més perjudicial que el consum de tabac.
Podríem estar discutint tota la vida. La síndrome amotivacional està més que comprovada, els efectes sobre l'atenció i la memòria també (i són greus), s'ha documentat síndrome d'abstinència i s'ha vist que el consum continuat provoca brots psicòtics sense que hi hagi malaltia mental prèvia. T'oblides d'especificar les dosis de cànnabis que prenen els individus dels estudis revisats. Son fumadors diaris? Duant quan de temps han estat fumant? Quan es van iniciar en el consum? Ho barrejaven amb altres drogues? Veig que has estat molt selectiu a l'hora de triar la informació, perquè el document que m'has passat parla de bastants més efectes indesitjables.
Repeteixo que no cal que em convencis, he tractat persones addictes, he parlat amb nombrosos professionals i m'he format sobre el tema. Per cert, segons un informe recent, la toxicitat del cànnabis s'ha multiplicat per cinc en els darrers anys.
Si vols mantenir-te al dia:
www.lasdrogas.info
Salut i a reveure.
A l'hora de citar l'estudi he estat selectiu, efectivament, perquè és bastant llarg i he hagut de seleccionar el que he cregut que era més important, i em sembla que no m'he deixat res.
Per acabar, jo també he tractat amb nombroses persones que prenien aquesta droga, i no n'he conegut mai cap que fos addicte ni que es tornés psicòtica. De fet, si fossin certes les coses que es publiquen sobre el cannabis, tenint en compte com n'està de generalitzat el seu consum entre els joves adults, observaríem un alt percentatge d'addictes i psicòtics en aquesta franja d'edat.
Sospito que el fet que no s'hagi observat aquesta gran quantitat d'addictes i psicòtics es deu al fet que senzillament no existeixen, perquè resulta que el cannabis és en gran mesura inofensiu.
Penso que en aquest cas, Clara, estàs siguent molt dura amb el Cannabis. La meva experiència personal (jo no fumo, però molts dels meus amics si) és q el Cannabis no és tan adictiu com diuen els mitjans de comunicació.
Sense anar més lluny, el meu xicot fuma sovint, però també és veritat que podem estar setmanes de vacances i a ell no se li acudeix pensar en fumar. és una persona molt sociable, gens agresiva ni violent, intel.ligent, treballador i un gran artista que es guanya la vida amb la seva música.
No penso que hagis de confondre la marihuana amb la cocaina, l'alcool o altres...
Suposo q també depén de les persones...n'hi ha q només necessitem poesia per poder obrir la ment...
Si els teus amics, xicot i companyia continuen fumant porros regularment i tenim aquesta conversa d'aquí uns anys estic convençuda que el teu discurs canviaria. Els efectes del THC sobre el cervell són els que són, potser hi ha algú genèticament més resistent però, a la llarga, tothom acaba pagant un preu.Si els mitjans alerten sobre el consum de cànnabis és perquè hi ha hagut una llarga tradició de benevolència respecte aquesta substància i s'ha vist que no és tan innocua ni terapèutica com s'havia pregonat durant anys.
Per altra banda, no s'han de barrejar les coses, que consumeixi cànnabis el teu xicot no vol dir que sigui agressiu i que no tingui valors. D'això no en dubto.