Suïcidi: les veus que trobo a faltar
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlEeei-qspkqEdwyJLV3teXVPdgO-WSz17hDesq_DhdrwuAXCnuMqaYJu0whEU8Ic9xFXkxrtnMRIznG1jfOzNUhu4pBm5seojOoW6ykdkw9VMYv2TmnaHgUtuB1J7GiORtIYM6b-fTQbA/s320/flower-gardening-768x512.jpeg)
Imatge extreta d' Usa Today Quan als psicòlegs ens fan preguntes sobre el suïcidi , és probable que les nostres respostes facin referència a les causes del mateix, com ara ésser víctima d'algun tipus de violència, haver patit una pèrdua recent o trobar-se en una situació d'aïllament social. Actualment, entre les acusades desigualtats econòmiques i la sagnant retallada de llibertats, el tema de les arrels del suïcidi, malauradament, segueix més vigent que mai. Un altra qüestió que acostuma a emergir és el trencament dels tabús i no és estrany que de seguida s'apel·li a les anomenades «malalties mentals», en el sentit de lluitar contra l'estigma que les envolta. Penso que aquest enfocament ha quedat obsolet i seria necessari centrar més l'atenció en les reaccions humanes esperables en situacions extremes. Si patologitzem el fet que una veïna pensi en la mort, quan és a punt de perdre la vivenda, posem per cas, difícilment l'ajudarem a trobar e