Per què li diem sexe

Diu Roberto Saviano que, quan hi ha una inundació, el primer que falla és l'aigua potable. L'escriptor més famós de l'antimàfia fa referència a la gran quantitat d'informació sobre la Camorra que circula per la xarxa. Com podem destriar els continguts vertaders dels falsos?

Penso que podríem aplicar la mateixa metàfora al sexe. En matèria sexual no podem dir que el cervell dels adolescents sigui precisament una tabula rasa. En l'època actual, ens afrontem a un immens contenidor, on hi caben tot tipus d'estímuls, arribats de pàgines eròtiques, missatges al mòbil, videojocs, correus electrònics, pel·lícules pornogràfiques... En la meva opinió, bona part de l'educació sexual hauria d'anar encaminada a distingir què forma part de la realitat i què de la fantasia.

És innegable que els joves d'avui poden accedir fàcilment a una informació prou fidedigne, de tipus tècnic (mètodes anticonceptius, malalties de transmissió sexual...) però hi ha un analfabetisme bastant generalitzat pel que fa a l'educació afectiva. Què és el sexe? Un divertimento? Una transacció comercial? Una demostració d'afecte? Un intercanvi de plaer? Una evasió? Un perill? Una exhibició de poder? Un exercici saludable? Una forma de control? L'expressió màxima de l'amor...? I el que és més important: quin sexe ens fa feliços?

Comentaris

Anònim ha dit…
El sexe et pot fer la persona mes feliç del mon i tambe la mes desgraciada
MartaO.
19 de febrer del 2009, a les 17:04
Silveri Garrell ha dit…
El sexe és per engendrar, no el podem separar de la seva finalitat. La Natura és savia i els mateixos animals ens donen testimoni. Més m'estimo no continuar perque encara t'espatllaria el blog. Veig que tens moltes visites en el teu comptador del perfil tot i que vas començar el blog l'any passat. Salutacions.
19 de febrer del 2009, a les 18:25
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Si, Marta, per això l'educació és tan important!
Silveri, com a psicòloga penso que la vivència de la sexualitat, sempre que no faci sofrir ningú, hauria de ser lliure i respectada. Fins la propera.
19 de febrer del 2009, a les 19:50
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Imatge
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan.  Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes.   Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa ...
Més informació

Tertúlia sobre loteria

Imatge
Ahir vaig participar en una tertúlia sobre loteria, al programa de TV3 els matins d'estiu . També hi van intervenir el ja famós responsable de la Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, el propietari del bar Pamplona de Vic, Joan Cesari, a qui va tocar un bon pessic, Iolanda Guevara, professora de matemàtiques i Kernan Heinz, assessor financer. La idea del debat va sorgir arrel d'un fenomen col·lectiu ocorregut a Itàlia, al voltant d'un premi de loteria que acumula un pot milionari. Si us ve de gust donar-hi un cop d'ull, podeu fer-ho clicant aquí.
Més informació

No abaixem la guàrdia

Imatge
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància. Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals , que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable d...
Més informació