Per què li diem sexe

Diu Roberto Saviano que, quan hi ha una inundació, el primer que falla és l'aigua potable. L'escriptor més famós de l'antimàfia fa referència a la gran quantitat d'informació sobre la Camorra que circula per la xarxa. Com podem destriar els continguts vertaders dels falsos?

Penso que podríem aplicar la mateixa metàfora al sexe. En matèria sexual no podem dir que el cervell dels adolescents sigui precisament una tabula rasa. En l'època actual, ens afrontem a un immens contenidor, on hi caben tot tipus d'estímuls, arribats de pàgines eròtiques, missatges al mòbil, videojocs, correus electrònics, pel·lícules pornogràfiques... En la meva opinió, bona part de l'educació sexual hauria d'anar encaminada a distingir què forma part de la realitat i què de la fantasia.

És innegable que els joves d'avui poden accedir fàcilment a una informació prou fidedigne, de tipus tècnic (mètodes anticonceptius, malalties de transmissió sexual...) però hi ha un analfabetisme bastant generalitzat pel que fa a l'educació afectiva. Què és el sexe? Un divertimento? Una transacció comercial? Una demostració d'afecte? Un intercanvi de plaer? Una evasió? Un perill? Una exhibició de poder? Un exercici saludable? Una forma de control? L'expressió màxima de l'amor...? I el que és més important: quin sexe ens fa feliços?