Contrastos

Ahir al vespre, parlava amb una veïna de Palafrugell sobre els problemes que té Càritas al nostre poble per atendre el creixent nombre de persones que acudeixen a l'entitat, a demanar menjar i altres productes de primera necessitat. La situació és dramàtica perquè es troben sense recursos i les desigualtats socials no paren d'augmentar. De fet, ja fa dies que s'està treballant per tirar endavant una iniciativa solidària que pal·liï la situació, de la qual, de ben segur, us parlaré aviat.
Unes hores més tard, a TV3, la nostra, vaig veure com la inefable Helena Garcia Melero entrevistava joiers i dissenyadors d'alta costura, i els preguntava si ells també es veien afectats per la crisi. Els empresaris van arrugar el front i van assegurar que estaven vivint moments complicats, tot i que tampoc posaven el crit al cel. L'exhibició de brillants i brodats va ser més que notable. L'amo de la joieria Rabat fins i tot va mostrar a l'audiència un sumptuós anell de diamants que rondava els 500.000€. No sé què pretenia la periodista amb la frívola entrevista. Despertar compassió pel sector? Mostrar que els rics també ploren?

Comentaris

Kudifamily ha dit…
Sí, realment va ser patètic... en dies que s'està parlant de l'augment de persones que es troben al llindar de la pobresa, de la manca d'aliments al Banc d'Aliments, de les dificultats de les pymes per tirar endavant, etc. crec que sobrava, i molt, aquesta ostentació pública...

Et segueixo de fa poquet, però el teu blog m'encanta.
En moments durs com els que estic vivint des de la mort del meu pare, s'agraeix trobar gent com tu.
Felicitats pel blog!
27 de febrer del 2009, a les 12:55
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Hola, Kudifamily, moltes gràcies, de veritat, per les teves amables paraules! El més trist és que parlem d'una tv pública que hauria de tenir molt clara la vocació de servei...fins aviat!
27 de febrer del 2009, a les 16:22
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Imatge
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan.  Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes.   Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa ...
Més informació

Tertúlia sobre loteria

Imatge
Ahir vaig participar en una tertúlia sobre loteria, al programa de TV3 els matins d'estiu . També hi van intervenir el ja famós responsable de la Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, el propietari del bar Pamplona de Vic, Joan Cesari, a qui va tocar un bon pessic, Iolanda Guevara, professora de matemàtiques i Kernan Heinz, assessor financer. La idea del debat va sorgir arrel d'un fenomen col·lectiu ocorregut a Itàlia, al voltant d'un premi de loteria que acumula un pot milionari. Si us ve de gust donar-hi un cop d'ull, podeu fer-ho clicant aquí.
Més informació

No abaixem la guàrdia

Imatge
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància. Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals , que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable d...
Més informació