Automedicació

Avui he llegit al Diari de Girona, que Marina Geli va aprofitar una visita a la fira de la Ceba i el Calçot de Vila-sacra per criticar l'automedicació. Dels diferents aspectes als quals va fer referència la consellera de Salut, m'ha cridat l'atenció que alertés de l'augment del consum de fàrmacs per a dormir entre la mainada catalana. També va apuntar que no volia culpar ningú d'aquest fenomen i que es tractava d'un signe d'alerta, que no d'alarma per a la població. Celebro que Geli posés damunt la taula aquesta qüestió però valdria la pena que, a part d'aixecar la llebre, proposés solucions concretes per fer-hi front. El consum indiscriminat de psicofàrmacs no només afecta els infants (sens dubte, els més vulnerables) sinó també mestresses de casa, persones grans, executius... i fins i tot toxicòmans, que, en molts casos, tracten la seva dependència amb aquestes drogues legals, obtingudes amb recepta. Tampoc crec que estigui de més assenyalar alguns culpables: les empreses farmacèutiques, per la seva cobdícia desmesurada, alguns metges de màniga ampla, els propis ciutadans, que volem remeis ràpids i fàcils i, finalment, el Govern, que no posa fil a l'agulla per tal que mesures alternatives als medicaments ocupin un lloc seriós en la sanitat pública. Per què no hi ha més places per a psicòlegs? Per què no s'accepten les teràpies naturals? Per què no es generen més recursos comunitaris per als problemes de salut mental? Tant de bo algun dia obtinguem respostes en forma de mesures concretes. Com diu el seu cap al Govern: fets, no paraules, senyora Geli.

Aprofito per enllaçar-vos amb tres articles que he escrit sobre el consum de psicofàrmacs:

1.-No sé si em prendré les pastilles

2.-La febre del Trankimazín

3.-El Prozac entra en crisi